No sé què dir-li amb la perspectiva de gènere

Llegeixo a l’ARA les característiques d’aquest bloc de pisos de Cornellà fet per l’estudi Peris+Toral que ha guanyat el premi d'arquitectura del CSCAE. Per fora, no em pot semblar més preciós. Per dintre, pel que diuen, també ho deu ser, perquè té la cuina al mig de l’habitatge i “funciona com un distribuïdor en lloc dels passadissos tradicionals”. La raó per la qual han fet això, però, diu que és aquesta: “Això permet visibilitzar la feina domèstica i evitar rols de gènere”.

 Que la cuina estigui al mig de l’habitatge i sigui oberta és lògic tenint en compte la vida de la gent d’avui (que convida amics a sopar, que no fa olles de cigrons...). Però que serveixi per visibilitzar “rols de gènere" em sembla una collonada (amb perdó per la paraula, potser invisibilitzadora de vulves). Quan parlem de les feines domèstiques hem de distingir, en primer lloc, dos tipus d’organitzacions familiars. Les que compten amb “ajuda” i les que no. Les primeres no solen tenir problemes de rols de gènere, perquè li paguen a algú (sol ser de gènere femení) perquè se n’encarregui. Si anem al segon tipus, on m’incloc, hem de considerar que d’organitzacions familiars no només n’hi ha d’heterosexuals. Hi ha gent que viu sola, hi ha grups d’amics, hi ha parelles de dones, hi ha monoparentals... ¿Podem parlar de rols de gènere amb aquests?

En tercer lloc, hem de pensar, també, que en les organitzacions familiars la bretxa més gran, a l’hora de les tasques, sol ser entre els adults i els menors. Solen ser els adults (homes i/o dones) que es queixen de la poca consideració domèstica dels adolescents (nois i/o noies). I en quart lloc, i últim, hem de pensar també que, de totes les tasques domèstiques, la de cuinar no és, ni de bon tros, la més ingrata, ni la menys valorada. Si volen visibilitzar rols de gènere de veritat, potser han de posar el vàter al menjador (amb el Pato WC al prestatge principal) i l’armari de les escombres (transparent) enmig de la sala d’estar.