És objectivament desagradable que els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa cinc anys que ocupen de forma irregular uns càrrecs amb el mandat caducat, es permetin renyar les veus que els critiquen, però això és exactament el que hem tornat a veure aquest dilluns. Reunits en sessió extraordinària, els vint vocals del CGPJ es van posar d'acord per emetre una declaració institucional que, com que havia de ser aprovada per unanimitat, sostenen que va ser “de mínims”. Fa feredat imaginar què deuen entendre aquesta gent per un text pujat de to.
De fet, van ser els vocals conservadors els que van forçar la convocatòria de la sessió i el redactat de la declaració, i aquesta gent no s'hi posen mai per res que sigui de mínims. L'únic punt de preocupació eren les crítiques que reben certs magistrats per part d'alguns diputats del Congrés, que consideren “inacceptables”. Ja és la segona vegada que el president en funcions, Vicente Guilarte, té la gentilesa de materialitzar-se davant dels mitjans i deixar caure cansadament una frase, "Déjennos en paz”, que sona a mig camí entre la súplica i l'amenaça.
En particular, aquesta vegada l'alerta al CGPJ s'havia disparat pels retrets de Míriam Nogueras, de Junts, i Gerardo Pisarello, de Catalunya en Comú - Sumar, als jutges Manuel García-Castellón i Javier Aguirre, que s'han distingit per les seves actituds, aquestes sí inacceptables, en les causes que instrueixen contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres polítics independentistes. No en farem aquí el resum perquè García-Castellón fa setmanes que ha entrat en erupció, i Aguirre es va fer notar estrepitosament la setmana passada, revelant informació d'una causa en curs, instruïda per ell mateix, en una entrevista a una televisió alemanya. A més de les irregularitats procedimentals, és més que descarada la intenció política d'aquests jutges, que persegueixen el doble objectiu de criminalitzar l'independentisme i fer caure el govern d'Espanya.
Tot i així els senyors i senyores del CGPJ consideren que el fet que els diputats esmentats denunciïn el comportament prevaricador d'aquests jutges constitueix una ingerència del poder legislatiu en la independència del judicial, que no és tolerable ni tan sols en raó de la inviolabilitat parlamentària dels diputats (que, com a gran concessió, reconeixen). Temen que criticar jutges estrafolaris com Aguirre o García-Castellón pugui “minar la confiança de la ciutadania en el sistema judicial”, en una llepada de paternalisme que deixa clara, si més no, quina consideració tenen ses senyories per la ciutadania i pel lloc que li correspon dins l'estat de dret. Tal vegada s'haurien de plantejar si allò que corroeix la confiança del poble ignorant en el sistema judicial no són els jutges corruptes, triats per ajudar el PP a controlar “per darrere” la sala segona del Suprem. Al cap i a la fi, aquest és el motiu pel qual ells duen ja més de cinc anys ocupant les seves caducades poltrones i vulnerant així, frontalment, la Constitució.
