No callen i estan ben organitzats

Tenen nom i cognom, però dilueixen la individualitat en un col·lectiu que s’escampa arreu. Hi destinen hores de feina no perquè pagui la pena, sinó perquè no hi ha alternativa. Així cal entendre la plataforma No Callarem, que l’any passat es va organitzar arran de la condemna a Valtonyc. Van aconseguir aplegar complicitats de diferents persones lligades a la música i el resultat va ser un concert a Badalona en què artistes formats en diferents entorns estètics van entendre que la cosa no anava d’un raper condemnat per l’Audiència Nacional, sinó d’una persona que podia ser qualsevol d’ells. I ara hi tornen. No callen perquè la deriva autoritària en realitat no segueix un rumb erràtic, sinó una ruta ben marcada que persegueix un únic objectiu: imposar l’evidència de la força punitiva com a principi de govern. No és només lluitar per la llibertat d’expressió. Va molt més enllà.

No Callarem ha transcendit ara l’àmbit musical impulsant una setmana d’activitats culturals del 9 al 15 d’abril. El propòsit directe és aplegar diners per a la caixa de resistència que es destina a la defensa d’artistes encausats i processats. Però l’acció, que és més que un gest, té un altre propòsit: demostrar que allò que deia Brossa no és cert perquè la gent sí que s’adona del poder que té. No Callarem és un exemple a seguir: fuig d’organitzacions verticals i de protagonismes interessats, està oberta a tothom que hi vulgui col·laborar, es defineix en la lluita col·lectiva, no es refugia en sectarimes estètics i, per tant, interpel·la tota la societat. La cultura es descobreix com a eina transformadora en iniciatives com aquesta, que avui alça veu per defensar la cultura, però que demà ho pot fer per defensar drets laborals. I sempre així, fent de la xarxa la millor de les organitzacions possibles per no perdre drets i llibertats.u