El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, afronta una tardor política agitada. Marcada pel que el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, n'ha dit "els tres volcans": la crisi, el cas Bárcenas i Catalunya. Són tres conflictes que requeririen una actitud proactiva, però és previsible un comportament més passiu, perquè el lideratge de Rajoy es basa més a esperar que els temes es dissolguin que a actuar. En la parcel·la econòmica el president espanyol és vigilat de prop per Brussel·les, que li exigeix tenir aviat la reforma laboral i de pensions. En el cas Bárcenas els jutges i les filtracions marcaran l'agenda. Encara que volgués marcar el ritme, depèn de factors externs.
Des de Catalunya li ha arribat ja la carta del president Artur Mas, li arribarà el ressò que tingui la Via Catalana de l'Onze de Setembre i, durant la tardor, és previst que li arribi la nova llei de consultes que s'ha de votar al Parlament. Al desembre serà el torn de la data i la pregunta de la consulta sobre l'estat propi.
La carta, al marge de la cortesia, sembla que no tindrà resposta de pes. Tot just n'ha fet mofa recentment el dirigent del PP Rafael Hernando. La Via seguirà un camí similar. La llei mereixerà un tracte diferent: és probable que sigui denunciada directament al Tribunal Constitucional, com va passar amb la declaració de sobirania del Parlament. La data i la pregunta seguirien el mateix camí en cas que la comissió pel dret a decidir portés a la cambra aquesta part del full de ruta. En definitiva, que és probable que Rajoy no s'assegui a parlar de cap d'aquestes qüestions. Seria la mateixa estratègia que fins ara: ignorar el que arribi de Catalunya i evitar afegir més llenya al foc on cremaran l'economia i el cas Bárcenas. En lloc d'afrontar el tema de cara, esperar. En aquest cas esperar que el govern Mas desisteixi.
Aquest context obliga la part catalana a fer camí sense esperar respostes ni negociació. Dotar-se d'un ritme propi no condicionat a cap gest de l'Estat. El procés ha de ser creïble, inexorable i pulcre democràticament, i el rigor carregant-se de raons és la fortalesa que hauria d'acabar obligant Rajoy a dialogar o negociar.