Reconec que no tenim temps de llegir un article detingudament, menys encara si l'autor no ens resulta bastant conegut per sentir un anhel d'identificar-nos-hi, i menys encara en el cas que no ens el donen ben mastegat i de tema habitual. També reconec que sovint els escrivim massa llargs, els articles, que com un dinar de noces costen de pair.
A hores d'ara, a més a més, se'ns ofereix en els diaris fer al final de la lectura un comentari. Uf! Hi ha gent, però, de bona musculatura mental, que resol aquest nou repte de manera brillant. En canvi, la majoria –bé, la majoria s'esmuny d'escriure res– ens ve costera amunt el comentari i tenim el perill de ser massa esquemàtics, armar un caos o no dir res.
Davant dels perills de donar la cara, hi ha qui s'estima més atrinxerar-se en l'anonimat. Els denominats "amics" aprofiten l'avinentesa de l'anonimat per arribar a confondre la qualitat de l'escriptura amb el que ella planteja. Ara, això és permès, si bé a mi m'agradaria que la gent donara la cara i que els que escrivim contestàrem als comentaris quan calguera.
En l'últim article meu, "No cal aprendre anglès", em vaig deixar un argument sobre la necessitat de reflexionar al voltant de trobar en les "màquines" un recurs per a desenganxar-nos una mica del colonialisme lingüístic anglès. Abans, vull aclarir que de cap de les maneres estic per no estudiar idiomes, com més millor, sinó per replantejar-ne les polítiques.
L'argument és una anècdota. Quan tenia divuit anys i anava a unes gràfiques per a revisar l'edició d'un periòdic local, el gerent d'aquella empresa m'explicà clarament com aturava una protesta laboral. "Només deixe entrar un al meu despatx. Després, no el convide a seure, mentre que jo estic assegut. I per a rematar-lo li parle en castellà, llengua que no domina".
L'anècdota cínica d'aquell gerent la vaig fer servir molt més tard per a comprendre que al Congrés espanyol no tots els diputats dominen el castellà com els mateixos castellans. Són diversos i de pes, doncs, els arguments que podrien impulsar una revisió de la postura ortodoxa pel que fa a la nostra actitud lingüística. Arguments contra arguments, això sí.