Nou capítol d'aquesta gran comèdia de l'estat espanyol amb qualsevol cosa important que tingui a veure amb Catalunya. No ho diríeu mai: ara resulta que fins i tot el PSOE té sospites fonamentades que Cospedal pot haver mentit en seu parlamentària (és delicte) quan va dir que l'operació Catalunya no li sonava de res, malgrat que en un àudio se la sentia tan tranquil·la celebrant amb el comissari Villarejo que la fabricació de mentides amb diners públics hagués enfonsat les expectatives electorals d'un rival polític, i comprometent-se a fer de mitjancera per desviar diners de contractes públics per poder pagar els deutes amb il·lustres confidents de la policia. Els socialistes s'han posat dignes: "No podem assumir com a normals els greus àudios publicats [...] en els quals Cospedal apunta al coneixement per part de Mariano Rajoy dels fets que es jutgen".
Ja veurem si aquesta combinació d'àudios i desmemòria és portada a Fiscalia i si aleshores el jutge té la bondat d'investigar-los. En el seu moment, el jutge García-Castellón no en va voler saber res. Ara el PSOE ha sentit una referència a Rajoy i, en un moment de visible debilitat parlamentària, sembla que sí que farà front comú amb ERC, Junts, Sumar, Podem i Bildu per tornar a citar Cospedal.
El problema, per al PSOE i per a l'estat de dret, és que tota la guerra bruta contra l'independentisme (policia patriòtica, espionatge amb Pegasus, fins a arribar a la resistència dels jutges a aplicar l'amnistia aprovada pel Congrés) no s'hauria hagut d'assumir mai com a normal. De fet, si ara estem estirant del fil és gràcies a l'arxiu d'un comissari de les clavegueres que ha acabat a la presó i que garla per salvar-se, no per amor a l'estat de dret. I és ara quan no podem assumir com a normal una mentida?
