No podem estar apagant focs

Hi ha una expressió de queixa que fem servir sovint per justificar que no hem pogut pensar en el mitjà termini ni ocupar-nos de qüestions de fons perquè hem hagut de dedicar el nostre temps i els nostres esforços a solucionar afers peremptoris que no han deixat marge per a res més: “Em passo el dia apagant focs”.

En el món de l’empresa, passar-se el dia apagant focs és senyal de mala planificació, de falta de recursos, d'inadequació de l’oferta i la demanda, d’incapacitat organitzativa, de problemes que reapareixen per més que hi facis, o de totes les opcions anteriors alhora.

Doncs bé, en matèria d’incendis de debò no ens podem passar el dia apagant focs, que és al que ens estem dedicant intensament des de diumenge a la tarda. És veritat que hi ha una part de la solució que és global, perquè el problema també ho és, i es diu emergència climàtica. Però en allò que depèn de la nostra organització territorial i de la nostra economia, hem de poder planificar el mitjà i el llarg termini.

El naturalista Martí Boada diu en una entrevista que publiquem aquest dimarts que som bons en la prevenció i extinció d’incendis, però que a Catalunya la densitat d'arbres dels boscos ha augmentat molt. “Hi ha gent que diu que no es pot tocar un arbre, ho hem convertit en una religió, però és un problema des del punt de vista de la demanda de l'aigua i podem acabar tenint un país polvorí”. És el moment de la gestió urbanística i forestal, i de la pressió per a les renovables. Per no haver d’estar apagant focs.