A la mateixa hora que TV3 ens ofereix les lentíssimes receptes del Cuines, a La 2 el Saber y ganar agafa un ritme trepidant. Aquest divendres, en el concurs creat per Sergi Schaaff vam presenciar un final de programa que feia venir ganes d’aplaudir les concursants i fer-los l'onada des del sofà de casa. Competien tres dones: l’Emma, bioquímica de professió, i dues periodistes, la Leticia de Saragossa i la Lydia de Viladecans. Aquesta última debutava com a participant. En les darreres proves, totes tres van estar excelses. L’Emma va brillar amb La calculadora mixta: “69 + 27 + las caras de un dado, entre 6, menos los satélites de Marte, por 7”. Elisenda Roca li va anar donant les dades i l’Emma, sense pausa, ho va tenir calculat mentalment en divuit segons. La següent prova exigia un nivell de coneixements literaris extraordinaris. És La parte por el todo: a cada edició es van llançant preguntes que també tenen un nexe comú. S’ha de descobrir cada pista i l’element que les vincula totes. La Lydia va ser arribar i moldre. Elisenda Roca li va llegir la primera part en joc: “Y cargando con todo, hasta con el bordón, se comió lindamente al peregrino”. A continuació li va llegir el segon text: “Y ahora, viento, sopla hasta que reviente, visto que tenemos sitio para maniobrar”. I finalment, li va proporcionar el fragment de la tercera pista: “Abandone toda esperanza el que entre aquí”. “¿Le suenan estas palabras?” li va preguntar l’incombustible Jordi Hurtado referint-se al darrer text. “Sí, me suenan de la Divina Comedia de Dante”. I el presentador elevava el nivell: “¿Y las otras pistas qué hacen aquí?”. Li va recordar que la primera pista ja havien resolt que era un fragment de Gargantua i Pantagruel de François Rabelais. La Lydia, aleshores, també va resoldre que la segona pista era de La tempesta de William Shakespeare. “¡Bravo, Lydia! ¡Bravo! ¡Bravo!” exclamava Elisenda Roca. I va arribar el súmmum: va endevinar l’enigma que unia els tres textos: “Se me ocurre que puede ser un ilustrador francés que ilustró estas tres obras, que es Gustave Doré, un ilustrador del siglo XIX que también ilustró el Quijote, o El cuervo de Edgar Allan Poe”. Ho va clavar. Per rematar el concurs, la Leticia va endevinar, a alta velocitat i amb una concentració inaudita, totes les definicions que li anava llegint Elisenda Roca guiant-se per una taula on apareixien les tres primeres lletres de cada paraula. Va ser impressionant.
Un concurs que destaca per la gran velocitat de resposta, per l’exigència de les proves, que permet fascinar-nos amb els coneixements i l’agilitat mental de les participants. Saber y ganar ja porta vint-i-set anys en antena i es manté a ple rendiment, trepidant i actualitzat, amb un nivell altíssim i, a sobre, amb la capacitat de congregar una tripleta de dones participants, que no és fàcil en els concursos. Divendres vam veure un exemple del que li agradava a Sergi Schaaff: que la televisió fos capaç d’entretenir-nos, però que, a la vegada, apel·lés a la intel·ligència, dels que hi surten i dels que la miren.
