Una nit de boxa a les Arenes
De la crònica de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (25-VII-1929). Fa 84 anys d'aquell espectacle descrit amb tocs de fantasia polinèsia. Foto de Josep Brangulí (l'Hospitalet, 1879 - Barcelona, 1945).
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa boxa a l'hivern és una mena d'espectacle que abriga. [...] A l'estiu, la boxa ja és tota una altra cosa; sobretot quan és boxa a l'aire lliure, desesperadament espectacular, com la vetllada darrera de les Arenes. La boxa a la plaça de toros perd malícia; el ring no és tan intens, en canvi, la massa d'espectadors guanya. Els espectadors agafen una moral i un color d'amanida. En aquesta amanida abunden enormement els talls de ceba, que són les camises blanques o de tons clars, perquè tothom s'ha tret l'americana. De tant en tant, hi ha un tall de tomàquet estrident, carregat d'or líquid i de pebre de Caiena, que és el vestit d'una dona. [...]
La llum del ring té una importància extraordinària. És l'element principal per a formar el còctel de la boxa, que puja sempre al cap abans d'hora. Aquesta beguda és una espècie de suor, de ferocitat, i de cànem de les cordes del ring. El jutge del combat, dintre aquest còctel, és com una ametlla tendra i pelada. Perquè el tal senyor, tan blanc, tan correcte, fa la impressió d'un congregant que fa la visita a la Conferència de la parròquia i que els ha trobat en un moment difícil; un sempre té por que no prengui mal, entre les envestides dels qui reben. [...]
Al ring ha pujat un segon que és negre. Porta una samarreta vermella i unes calces llargues de color de gos vulgaríssim, d'aquests gossos que no se sap ben bé de quin color són. Però el vermell del mallot és magnífic i no es pot comprendre si és la suor o si és la llum del ring o la pell del negre que li donen un reflex de meravella. Penseu en el vermell de certes orquídies, de certs ocells del tròpic, el vermell que deu tenir la sang d'una princesa tahitiana. [...]
