Llegeixo a l’ARA que "el ninot que es va penjar amb la cara d'Oriol Junqueras d'un pont de Sant Vicenç dels Horts amb les sigles d'ERC pintades a la panxa i un missatge en castellà en què es podia llegir «Junqueras podreix-te a la presó»", era també un atac de falsa bandera d’ERC, com els cartells de l’Alzheimer. Ara sabem –gràcies a la investigació de l’ARA– el que van costar aquests cartells i què van cobrar els diversos treballadors que van enganxar-los. Encara no sabem què van cobrar els del ninot. I aquí vull anar.
Si el ninot hagués estat obra d’un espontani, jo no diria res, però sabent que va ser encarregat, i pagat, voldria saber què va costar. Ho dic perquè si el preu de fabricació passa d’un euro, és una estafa. És el treball manual més lleig que he vist mai a la vida. Mirin-se’l, per favor. Es veu que representa en Junqueras. Té cames, no es pot negar, però no té peus. Al final del que seria, diguem-ne, els turmells, l’artista o artistes hi van fer un nus, i anar-hi anant. Els braços (una mena de botifarrons malgirbats) tampoc acaben, com hom esperaria, amb unes mans, ni que fossin, com se sol, uns guants. No, no. Hi ha dos nusos més. Aquests suposats braços, a més a més, neixen a l’alçada del que seria el coll del model. Diguem que el ninot de Junqueras té les aixelles a les orelles. Tret, esclar, que aquests suposats braços vulguin representar, en realitat, dos tirabuixons de rastafari. Allà on se suposa que hi ha el cap, i per mor del realisme, hi van enganxar (com Nostre Senyor els va donar a entendre) una fotocòpia de la cara de l’interfecte. No hi van gastar gaire, perquè és molt petita. El suposat Junqueras té un cap de la mida d’una piloteta de tenis. Ja es nota que amb el farcit també van fer curt. De la panxa cap amunt no n’hi ha, pràcticament.
M’interessa particularment saber si l’autor o autors del treball han estudiat per projectes, i si el ninot és també producte d’un projecte posat en comú, entre tots i totes.
