23/08/2020

Ningú no sap res

La veritat és que molts pensàvem que quan arribés la tardor ja tindríem una mica més clares les coses pel que fa a l’horitzó d’esdeveniments. Que sabríem com seria el curs escolar. Que hi hauria una certa perspectiva respecte a l’activitat econòmica i empresarial. Que les dates de vacunació serien ja conegudes, encara que fossin previsions per al 2021, i que amb tot això podríem planificar ni que fos mínimament les nostres vides, professionals i personals.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ja som a les acaballes del mes d’agost i aquí ningú no sap res. Preguntava ahir a un metge sobre la seguretat i dates de les vacunes, i em deia que no en sabien res de res. Em deia que el covid està sent una mica més lleu però no ho saben del cert. Si és per la calor o per l’edat, més baixa, dels que donen positiu. El nombre de positius diaris creix i creix, però tots estem molt tranquils. Li estem perdent el respecte al covid, i no hauríem de fer-ho.

Cargando
No hay anuncios

En l’àmbit empresarial i econòmic tot és una muntanya russa. Ara s’atura, ara arrenca, i fort. Alguns sectors sense problemes i d’altres ensorrant-se. I ningú no sap què passarà.

En l’àmbit escolar i educatiu, el tema és encara més punyent. Arrencarem el curs presencialment, però la Generalitat ha indicat aïllament d’un grup al primer cas de covid i tancament total d’un centre educatiu quan es registrin dos -només dos!- casos. Els pares no saben com planificar el curs, ja que alguns teletreballen, però no tots. Si la canalla torna a l’educació online per clausura d’una escola o institut, ¿com ens ho farem?

Cargando
No hay anuncios

I aquesta és la contradicció perquè mirem d’actuar amb normalitat amb un new normal que de new en té ben poc. I aquí de normal no hi ha res, perquè el grau d’incertesa i de descoordinació institucional és bestial.

Total, que així anem passant els darrers dies d’agost sense saber res de res sobre com seran aquests mesos, com ens organitzarem i, especialment, quan podrem tenir un horitzó d’estabilitat familiar, personal i professional que permeti una mínima planificació. En fi, que ningú no sap res i aquí no passa res. Si això era el new normal, doncs quin futur.