Sentim a les notícies declaracions d’un representant del sector de les autocaravanes: protesta fortament perquè es vulgui regular la seva activitat amb el propòsit de combatre la saturació turística, perquè, assegura, el turisme d’autocaravanes amb prou feines representa un 5% del total de turistes que es mouen a Catalunya (la notícia es refereix a Catalunya), i que, per tant, a veure quina saturació representa això.
És el patró de “nosaltres no hem estat”, o també “a nosaltres què ens expliquen”, freqüent quan es parla de mesures per intentar aturar el creixement turístic desenfrenat i els efectes que du aparellats, ja prou coneguts: massificació, degradació del paisatge natural i urbà, augment de la desigualtat entre els més rics i els més pobres de la societat, especulació territorial i urbanística, encariment de l’habitatge, deteriorament del mercat laboral, abandonament escolar prematur. És una cadena de causes i conseqüències que acaba formant el cercle viciós d’un model econòmic basat en el diner fàcil i la consagració de l’oci com a mercaderia.
De tots aquests problemes, el que es presenta com a més apressant (perquè el notem de forma potser més directa) és el de la massificació i la saturació, dos fenòmens pràcticament sinònims, o que van directament units. El més curiós és que tothom el nota, però ningú hi té cap responsabilitat. En la massificació, o saturació, ja hem vist que no hi tenen a veure les autocaravanes. Les empreses de creuers també neguen que la seva activitat representi cap incidència rellevant a ciutats com Palma o Barcelona, que no aturen de rebre desembarcaments amb milers de clients seus. No massifica el turisme de muntanya, ni el turisme esportiu, ni el turisme cultural, ni tan sols el turisme de sol i platja, perquè –oficialment, si més no– els principals impulsors d’aquestes diferents modalitats de turisme estan en contra de la massificació. No massifica ni tan sols la Copa Amèrica, perquè és una activitat elitista i l’elitisme ja se sap que no embruta. Recordin, si no ho creuen, la imatge dels distingits convidats a la desfilada al Parc Güell de Louis Vuitton, patrocinador de la Copa Amèrica, ensenyant els seus culs elegants als toscos manifestants que protestaven contra la venda de la ciutat com a “escenari d’esdeveniments”, el mes de maig passat.
Fins i tot Exceltur (l’aliança que agrupa les trenta empreses més importants del sector turístic) es declara en contra de la massificació i la saturació, i així ho ha dit repetides vegades el seu president, Gabriel Escarrer. Com a curiositat, Exceltur es presenta com a “associació sense ànim de lucre”, tot i que presumeix de representar trenta mil milions d’euros en volum de negoci, així com dos-cents vint mil empleats directes, amb inversions també directes a quaranta països, i activitats comercials a cent setanta-cinc. Però l’associació no té ànim de lucre, i veu amb mals ulls el turisme de masses. Ningú massifica, bàsicament perquè ningú ja no creu necessari que les paraules signifiquin res.
