Ni ànima ni reacció en un Barça que no canvia la cara

BarcelonaDesprés del curt triomf contra el Granada, vaig escriure que cal paciència perquè els brots verds poguessin créixer. Mantinc que cal paciència (i feina, molta feina) perquè les intencions de Setién siguin alguna cosa que puguem gaudir damunt la gespa i no es quedin només en intencions. Els jugadors estan rebent grans quantitats d’informació que han de plasmar als partits i que arriben a mitja temporada, amb un canvi de guió radical a la banqueta. Quan canvies de tècnic (i d’idea) a mig curs s’evidencia que no s’han fet bé els deures. La previsió és un atribut que està lluny d’una junta que s’ha cobrat la primera destitució d’un entrenador a mitja temporada en 17 anys i que ha fet fora diversos secretaris tècnics, així com canvis en la direcció esportiva.

I en mig d’aquests cops de volant, l’equip està malalt i els símptomes són visibles. Messi ja fa temps que és la principal medicina, però només amb l’argentí no n’hi ha prou. Sota la batuta de Messi i amb Valverde s’han guanyat dues Lligues amb mà de ferro (amb l’argentí tapant moltes mancances), però s’han patit dos ridículs a la Champions que fereixen l’autoestima de tots els que estimem el Barça. Bartomeu va mantenir Valverde tot i la greu ferida d’Anfield per acabar-lo fent fora de males maneres.

L'arribada de Setién es va percebre com una alenada d’aire fresc en un equip que més que generar il·lusions, les tritura. De Jong, un fitxatge engrescador, ha perdut la llum últimament. Griezmann, que semblava que amb el nou tècnic estava vivint un impuls, suma una nova decepció, mentre que la fragilitat defensiva (el cas Umtiti mereix una plana sencera) i la manca de reacció són un tsunami que ho engoleix tot.

Setién vol jugar bé i mereix un vot de confiança perquè tot just acaba d’arribar, però a Mestalla, el Barça ha sigut poc més que un grup de futbolistes molt ben pagats aplegats en un equip sense ànima. Hi ha molta feina per fer.