Democràcies en perill
La sobtada revocació de l'estatut especial per a Jammu i Caixmir, protegit per la Constitució del país, ha situat l'Índia com l'exemple més recent d'una democràcia important que actua contra una comunitat minoritària per aconseguir popularitat política a curt termini. A partir d'ara, el Caixmir estarà sota un control més directe del govern de Nova Delhi. Els nacionalistes hindús n'estan encantats. Els acords constitucionals, curosament mantinguts fins ara, han quedat destrossats.
Mentrestant, al Regne Unit, el primer ministre, Boris Johnson, es va comprometre a abandonar la Unió Europea tant si hi ha una salvaguarda que protegeixi els acords fronterers entre Irlanda del Nord (sota govern britànic) i la República d'Irlanda com si no. La seva postura intransigent ignora totalment les inquietuds de l'electorat nord-irlandès i busca unificar la base de votants anglesos partidaris del Brexit, encara que això suposi posar en perill la fràgil pau i la prosperitat d'Irlanda.
A l'altra gran democràcia del món, el president Donald Trump ha capgirat la relació dels Estats Units amb Mèxic i altres veïns centreamericans, i demonitza una vegada i una altra els hispans per cohesionar els seus partidaris. La comunitat hispana nord-americana està pagant un preu molt alt per aquesta retòrica, com evidencia la massacre d'aquest mes a El Paso, a Texas.
La destrucció de velles proteccions atorgades a comunitats minoritàries és part d'una tendència més àmplia en les democràcies de tot el món en la qual destaquen tres aspectes. En primer lloc, els polítics estan posant en perill l'àgora i la possibilitat que els ciutadans discuteixin, es manifestin i debatin sense l'amenaça de la violència. Els líders polítics estan fent més fondes les divisions socials, enfrontant un 'nosaltres' contra un 'ells' que inclou estrangers, veïns, immigrants, minories, la premsa, els "experts" i l'"elit".
A l'Índia, activistes dels drets civils han acusat el partit del govern, el Partit del Poble de l'Índia de Modi (Bharatiya Janata Party, BJP), de crear un "clima d'impunitat" per a les multituds enrabiades. Als Estats Units, molts creuen que Trump està fent el mateix, i com a exemple assenyalen els seus tuits racistes contra quatre congressistes demòcrates negres. Al Regne Unit, durant la campanya del referèndum sobre el Brexit, usuaris de Facebook van rebre missatges que insinuaven que la permanència a la UE deixaria el país a la mercè de 76 milions d'immigrants turcs. Un anunci favorable al Brexit mostrava un estranger esquerp que, a cops de colze, li prenia el lloc a la fila de l'hospital a una anciana blanca i plorosa. Una enquesta recent parla d'un augment preocupant dels casos de racisme que deriven en maltractaments, discriminació i atacs contra els britànics que pertanyen a minories ètniques.
En segon lloc, després d'arribar al poder per mitjà d'eleccions democràtiques, aquests líders estan intentant afeblir les institucions independents i els controls al poder executiu. Per exemple, Trump va invocar poders extraordinaris per obtenir finançament per al seu mur fronterer entre els Estats Units i Mèxic. Johnson no descarta una suspensió del Parlament per concretar el Brexit, mentre el seu assessor principal, Dominic Cummings, descriu el funcionariat de carrera britànic com una "idea que correspon als llibres d'història". A l'Índia, un membre del mateix BJP ha acusat el govern de Modi de "delmar" les institucions constitucionals del país, inclosos el Tribunal Suprem, l'agència nacional de recerca, el banc central i la comissió electoral. I aquests atacs a la independència de les institucions deixen les minories en una situació particularment vulnerable.
Finalment, el fet que a les democràcies el poder polític s'estigui personalitzant representa un risc. Mitjançant el clientelisme, la influència personal i els favors es crea lleialtat al líder, i als que cauen en desgràcia se'ls fa 'bullying' fins que abandonen el càrrec, o se'ls acomiada arbitràriament. Diversos líders polítics estan intentant també, i d'una manera cada vegada més agosarada, silenciar els mitjans i la comunitat empresarial, o cooptar-los amb privilegis especials.
Molts votants s'han mostrat indignats amb les pràctiques de Modi, Johnson i Trump. Però són moltes les democràcies que tenen problemes. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, el president filipí, Rodrigo Duterte, i el president brasiler, Jair Bolsonaro, han sigut acusats de conducta inconstitucional. Però tots quatre segueixen fomentant la divisió, debilitant les institucions independents i passant per alt conflictes d'interès evidents.
Ara bé, la mera denúncia pública no farà que aquests líders canviïn. Tots ells són experts en minimitzar alegrement els seus errors i en espolsar-se responsabilitats i culpes. Per això, en comptes d'apel·lar només a la indignació, els demòcrates de tot el món han d'aplicar amb rigor les regles que eviten la personalització del poder, i han de defensar les institucions que protegeixen individus i minories. No s'ha de permetre que els funcionaris públics facin servir el seu càrrecs per deslliurar-se de retre comptes (mitjançant immunitats o indults presidencials en benefici d'amics i familiars) o per ocultar proves de la seva conducta il·legal. Tots hem d'insistir en l'aplicació de normes de transparència clares i inviolables en relació als interessos privats dels funcionaris públics.
L'Índia, el Regne Unit i els EUA són democràcies model: l'Índia perquè és la més gran, el Regne Unit per l'anomenat sistema de Westminster i els Estats Units per la seva extraordinària Constitució. En cadascuna d'aquestes grans democràcies, s'estan atacant les minories i les normes que restringeixen el poder executiu. La ciutadania ha d'entendre que, si no defensa avui les institucions que protegeixen les minories, demà els blancs d'atac poden ser ells mateixos.
Copyright Project Syndicate
