Neymar ja pot continuar a París
BarcelonaD’aquí una setmana haurà acabat el calvari pel qual està passant tothom que està involucrat en el cas Neymar. El brasiler està posant a prova els nervis dels directius del PSG i el Barça, dos clubs units per dues coses: volen gaudir del talent del jugador sobre la gespa però estan tips de les seves rebequeries de nen ric malcriat. Quan falta una setmana, un escenari factible seria que continués a la lliga francesa. I tant de bo sigui així.
Desitjo que Neymar continuï a París, ho admeto. I no és per por de veure’l de blanc. Desitjo que continuï a París perquè seria una manera d’enviar un missatge a determinat tipus de futbolistes i agents. Una oportunitat per deixar clar que aquestes grans estrelles no poden fer sempre el que vulguin, que no poden marxar de cada equip quan volen i com volen. Que entenguin el valor de tenir un contracte signat, un compromís. Quan el teu club vol fitxar algú, valores positivament que vulguin sortir. Però quan et volen fitxar la teva estrella, exigeixes fidelitat. Doncs bé, els contractes existeixen per alguna raó. No oblido el que va dir-me un periodista brasiler fa anys, quan Neymar va arribar al Barça. Va explicar-me que el pare del futbolista tenia planificat que Neymar canviés d’equip cada dos o tres anys, per anar fent caixa.
El PSG no seria sant de la meva devoció. Sempre l’he vist com un club artificial, nascut als despatxos de l’Ajuntament i la Federació Francesa per crear un club gegant a cop de talonari. Un club amb tot un estat sencer al darrere, Qatar. Un club que, malgrat negociar per vendre’l, sap que Neymar no es revoltarà ni anirà massa lluny per forçar la seva sortida, ja que correria el risc que el PSG el sancionés i l’apartés de la seva disciplina. Neymar és una màquina de fer calers, i ja porta massa temps sense jugar. Necessita un escenari, necessita focus. Si es queda, haurà de demanar perdó.
Alguns jugadors, després de suar molt i rebutjar ofertes, s’acaben guanyant una posició de força dins del seu club que poden exercir quan cal. Messi al Barça, Totti al Roma, Giggs al Manchester United... Excepcions. Neymar no ha fet res d’excepcional a París per poder desafiar el president i tampoc hauria de posar ultimàtums al Barça. Si torna al Camp Nou, benvinguts siguin els seus gols, però preferiria que no fos així. A part del perill per a l’economia del club, enviaria un missatge equivocat. Neymar seguiria pensant que pot fer sempre el que vulgui. I no, no hauria de ser així.