Next Generation: ara o mai

Des que es van crear els fons Next Generation, una de les preguntes que tots ens fem és: ¿serviran realment per transformar la nostra economia?

El 2021, la Unió Europea va decidir fer un pas inèdit: entregar milers de milions als països membres per combatre la pandèmia i, sobretot, adaptar les seves economies a un futur més sostenible, digital i amb més sobirania industrial.

L’esforç ha estat ingent: 807.000 milions d’euros, dels quals a Espanya n'hi han pertocat 178.000 milions. Unes magnituds enormes que justifiquen la pregunta amb què iniciava aquest article: ¿realment transformaran l’economia?

Per respondre-ho, des de la Generalitat hem fet un exercici inèdit de transparència. L’Estat, que és qui canalitza els Next Generation a Espanya, no publica les dades de forma agregada i estructurada, de manera que saber com s’estan desplegant aquests fons és una tasca gairebé impossible, per l'opacitat i la dispersió de les dades. Segurament per això ningú ho havia fet fins ara. Però des de la conselleria d’Economia hem volgut posar-hi llum: hem recopilat totes les fonts disponibles, n’hem agrupat els resultats i els hem publicat. És una rendició de comptes que considero imprescindible per a tota administració, i més en una qüestió com aquesta.

La primera conclusió: Catalunya ho està fent millor que qualsevol altre territori de l’Estat. Hi ha, però, una segona conclusió menys optimista: si no canvien molt les coses, el centralisme en el desplegament d’aquests fons pot fer-nos perdre grans oportunitats.

Començo explicant la primera conclusió. Catalunya està gestionant els fons més ràpid que ningú. La prova és que la Generalitat ja ha mobilitzat 2.200 milions, el 77% dels fons Next Generation que l’Estat li ha entregat. En els darrers sis mesos el ritme de mobilització del Govern s’ha duplicat. I Catalunya és responsable del 29% dels recursos mobilitzats per les autonomies, seguits pel País Valencià amb el 16% i Madrid amb el 8%.

Això són les convocatòries autonòmiques. En les de l’Estat, Catalunya també està destacant per la proactivitat de les seves empreses i l’acompanyament que en fa la Generalitat. Gràcies a això estem abordant projectes estratègics, com per exemple en automoció, amb l’electrificació de Seat, la reindustrialització de Nissan o l’atracció de noves fàbriques de components de bateries elèctriques, com és el cas de la coreana Iljin a Mont-roig del Camp.

A més, aquests fons estan arribant a tot el territori: a la web fonseuropeus.gencat.cat hem publicat un mapa interactiu, una altra eina inèdita de transparència, on es pot veure com el 95% dels municipis ja tenen beneficiaris de recursos Next Generation.

Però ara abordem la segona conclusió, menys optimista. El disseny dels fons europeus realitzat per l’Estat, completament centralista, no s’adapta bé a la realitat del teixit empresarial català. A més, el govern central ha disseminat els ajuts en centenars de convocatòries, fet que provoca que n’hi hagi massa i que se solapin entre elles. Per acabar-ho de complicar, sovint el termini per demanar un ajut és tan breu que les empreses ni tan sols tenen temps de presentar-s’hi.

Hi ha casos molt greus, com el del vehicle elèctric: l’Estat preveia destinar prop de 3.000 milions a aquesta indústria estratègica. El 70% dels recursos, però, van quedar sense adjudicar. O un altre cas inacceptable: el dels xips, una indústria clau perquè Europa recuperi sobirania industrial. L’Estat ha reservat 12.250 milions per impulsar aquesta indústria, però el dia d'avui tan sols s’està en procés d’adjudicar 60 milions, el 0,5% del total. I encara un altre: dels 235 milions reservats a la digitalització de la indústria, només se n’han adjudicat el 8%. Cal recordar que aquests fons no són d’Espanya, sinó de tots els ciutadans europeus, i tenim l’obligació de demanar una millor gestió i el dret a decidir com es despleguen.

Voldria acabar amb una nota optimista: Catalunya té projectes de futur. Per fer un centre de preproducció de xips (al costat del Sincrotró Alba, a Cerdanyola), per impulsar les teràpies avançades (amb el Banc de Sang i Teixits), per a la tecnologia quàntica (amb l’ICFO), per a la proteïna alternativa (situant Lleida com a pol de la bioeconomia d’Europa) o per a la neurociència. En tenim molts més, i no deixarem de lluitar per fer-los realitat.

Encara queden molts recursos per arribar: mentre seguim lluitant per la primera fase dels Next Generation (la de les subvencions) encara han d’arribar a Espanya 94.000 milions en forma de crèdits amb condicions favorables.

L’Estat va tard, però encara som a temps d’aprofitar els Next Generation perquè Catalunya lideri la transformació cap a una Europa més prospera, verda i competitiva. Els recursos d’Europa hi són. I els projectes a Catalunya, també.