El ‘New York Times’ en sèries com ‘Seinfeld’ i ‘Friends’
EN EL CAPÍTOL NOU DE la segona temporada de Seinfeld, Kramer irromp diverses vegades a l’apartament del Jerry preguntant: “T’ha arribat el diari?” En una d’elles apareix el personatge de l’Eleane fullejant un exemplar del New York Times d’aquella època, principis dels 90, quan més que un diari era una enorme col·lecció de suplements amb pàgines mida llençol. A les primeres temporades de la sèrie Friends, que és una mica posterior (any 1994), el famós rotatiu novaiorquès forma part de la quotidianitat dels seus personatges, gent que tot just arriba a la trentena però que té el diari sempre a mà, damunt la taula o a punt per consultar alguna dada. Llavors tot just començaven a aparèixer els mòbils en pantalla, i internet encara no havia nascut. Si algú volia saber, per exemple, les cotitzacions de la borsa, s’havia de comprar el diari o consultar-ho al teletext. A les sèries ambientades en l’època actual els diaris han desaparegut. Ja no formen part del paisatge.
CRISI DE LA PREMSA
Per això sempre s’ha dit que quan va venir la crisi del 2008 la premsa va haver de fer front a una doble crisi, la seva pròpia com a sector i la general de l’economia. Hi ha algunes dades que ho expliciten. El New York Times tenia 14.000 empleats l’any 2000, una xifra que s’ha reduït a menys de 4.000. A Espanya el 2005 hi havia 15 milions de lectors de premsa, i ara són 8,5. La demanda d’informació no ha minvat, simplement ha canviat el canal de distribució, i el New York Times ha superat la quota dels 5 milions de subscriptors digitals quan el 2012 en tenia 500.000, i això n’assegura la rendibilitat. Ara bé, l’experiència de lectura no és la mateixa i el diari imprès sempre serà, almenys per als nascuts abans dels 80, la millor opció. O no?
