Una de les produccions que més han triomfat a Netflix en les últimes setmanes és El gran cirujano del engaño (Bad surgeon. Love under the knife), una sèrie documental que denuncia les atrocitats d’un metge de prestigi internacional. Paolo Macchiarini era reconegut per la comunitat mèdica com una eminència, pioner en els trasplantaments de tràquea. El seu aval principal era el de l’Institut Karolinska de Suècia, on feia bona part de les seves intervencions. Macchiarini, però, treballava arreu del món. Una vida frenètica i nòmada que va facilitar que els seus disbarats mèdics quedessin com a simples casos aïllats i dissortats i no com la pràctica cruel d’un personatge fred, narcisista i mentider. A El gran cirujano del engaño hi ha dues trames principals: la del frau professional i la farsa personal. Una de les protagonistes del documental és la periodista Benita Alexander, que va estar a punt de casar-se amb Macchiarini, fins que va descobrir la seva manipulació i les seves permanents negligències mèdiques. Paral·lelament, podem seguir les investigacions que van dur a terme els periodistes suecs que, amb l’ajuda de metges del Karolinska, van poder demostrar que Macchiarini incomplia tots els codis ètics i protocols científics.
El gran cirujano del engaño són tres episodis que provoquen consternació. La història sembla impossible. És d’aquells casos que si s’haguessin explicat a través de la ficció l’audiència l’hauria menyspreat per inversemblant. ¿Com pot ser que els hospitals més reputats d’arreu del món confiessin en Macchiarini per dur a terme unes intervencions quirúrgiques que resultaven cruels i letals per als seus pacients?
La sèrie documental obliga a reflexionar sobre el poder de les personalitats narcisistes i la seva capacitat per entabanar metges i malalts. Un tarannà que transmetia seguretat, confiança i autoritat científica, un seductor en el sentit més ampli del terme. Va aconseguir que altres professionals de la medicina creguessin en el seu talent fins que descobrien què passava després de les operacions i com Macchiarini abandonava els seus pacients.
Hi ha un factor clau que funciona molt bé a nivell televisiu. El renom internacional del cirurgià i la seva tècnica suposadament pionera van despertar, en el seu moment, l’interès de molts mitjans de comunicació, que van fer reportatges sobre Macchiarini per enaltir encara més el seu prestigi. El gran cirujano del engaño, per tant, compta amb tot un material que ara adquireix un nou significat. Tot el contingut descartat d’un documental que es va rodar en un hospital de Rússia on Macchiarini va actuar amb absoluta impunitat, ara serveix per demostrar les temeritats mèdiques i la manca d’empatia d’aquest metge. Molts dels vídeos que ell mateix gravava amb el mòbil per enviar a les dones amb què es relacionava també serveixen per evidenciar una megalomania malaltissa. I, a més, hi ha una dada inquietant: Macchiarini vivia a Barcelona i també va treballar en hospitals catalans. Una dada que ens fa pensar que potser hi ha històries sobre aquest metge que encara s’han d’explicar.
