El Netflix català no vindrà sol
En el món de les plataformes, els bolets surten per primavera. Avui arriba Quibi, una plataforma especialitzada en formats curts que té el suport financer dels grans estudis, de manera que -com ja va ser Hulu en el seu moment- es tracta d’un laboratori de proves dels que remenen les cireres de cara al futur. Ha d’arribar HBO Max d’aquí unes setmanes, amb la refosa de tot el catàleg Warner, i també s’ha d’estrenar la NBC amb la seva proposta, anomenada Peacock.
La sobreabundància d’oferta obliga cada marca a buscar un nínxol. Disney per al públic familiar. HBO per al públic adult que busca una certa autoria. Netflix per a la droga diària. DaZN per als esports. En un món d’audiències cada cop més fragmentades, només un parell o tres de gegants poden aspirar a ser veritablement transversals. Al meu parer, seran Disney i Netflix. La resta podran viure, amb diferent grau de comoditat, de l’explotació d’un tipus concret de públic.
Amb aquest panorama, cal preguntar-se on queda el públic català. Metodològicament, convé preguntar-se si existeix, un públic específic català. Jo penso que sí: per llengua i perquè TV3 ha proposat una oferta alternativa al sistema hegemònic existent fins aleshores -l’espanyol- amb un ampli nivell d’acceptació. Aleshores, ¿quina és la plataforma que se centra en aquest públic? Per respondre a això, cal determinar abans si una demografia petita -en termes globals- com la catalanoparlant dona per alimentar una estructura audiovisual així.
Un dels esculls és la integració de TV3 en aquest projecte. Com a televisió pública que és, seria molt difícil de defensar que cobrés per un servei premium on hi hagués tot el catàleg de l’audiovisual en català i una sèrie nova potent al mes. I tampoc es pot confiar que això es faci des de l’esfera pública, encara menys quan, per dir-ho en termes televisius, ens comencen a fer espòilers de la nova crisi econòmica que ha de venir. Però penso que hi ha fórmules de col·laboració entre la Corporació, les productores i el públic que s’haurien d’explorar.
TVE acaba d’estrenar Somos Cine, un portal web on hi ha en obert 60 pel·lícules d’èxit del cinema espanyol, des de Campeones fins a Julieta. És una iniciativa modesta, però suposa un petit campament en aquesta exploració del nou paradigma comunicatiu. On és això, en el cas català? Els problemes de pressupost són ineludibles, però n’hi ha d’altres -de model, de concepció- que s’haurien de poder encarar. I intueixo que no es fa perquè hi ha un cert atrinxerament entre els diferents agents implicats. Encara que costi, és hora de jugar a l’ofensiva, no a la defensiva.
