Ofensiva. Els combats han tornat a Gaza. No hi ha hagut marge per a un alto el foc permanent. La treva s’ha esfumat, i l’operació terrestre israeliana s’estén al sud de la Franja. Benjamin Netanyahu ha tornat a l’ofensiva militar i política, des de la divergència amb els Estats Units de Joe Biden, les crítiques a Emmanuel Macron i la crisi diplomàtica amb Pedro Sánchez. Menystenint les peticions expresses del secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, de complir les lleis de la guerra i el dret internacional humanitari. "Israel té un dels exèrcits més sofisticats del món, capaç de neutralitzar l'amenaça que suposa Hamàs i alhora minimitzar el dany a homes, dones i nens innocents. I té l'obligació de fer-ho", va dir Blinken a Israel. Però l’estratègia de Netanyahu és una altra: els bombardejos aeris massius sobre zones poblades i la multiplicació de les víctimes civils. Com si els milers de morts servissin per compensar la brutal vulnerabilitat que els israelians van sentir el 7 d’octubre. La desproporció com a estratègia i com a escut psicològic.
Suport. L’administració de Joe Biden comença a estar incòmoda amb la desmesura violenta de la represàlia israeliana, sense plantejar, però, cap altra opció que no sigui l’aval nord-americà a Netanyahu, que es tradueix en lliurament d’armes i una presència militar regional que pretén desincentivar els riscos d’una extensió del conflicte.
Però Biden també nota la pressió. La represa de l’ofensiva a Gaza és la constatació d’una pèrdua d’influència nord-americana que va més enllà del Pròxim Orient. No es tracta només de la multiplicació de crisis que l'administració Biden ha de gestionar alhora, sinó de la constatació que moltes d’elles no van en la direcció que Washington voldria, des de la guerra a Gaza fins a la d’Ucraïna. L’atac, diumenge, contra un vaixell de guerra nord-americà i tres vaixells comercials al mar Roig, reivindicat per milícies houthis –que compten amb el suport de l’Iran en la seva lluita al Iemen–, fa témer al Pentàgon pels riscos d’una possible escalada de regional del conflicte.
Tot i que rares vegades la política exterior no acostuma a decidir unes eleccions a la presidència dels Estats Units, les enquestes pinten malament per a un Biden cada cop més afeblit, mentre l’ombra de Donald Trump es projecta amb força sobre la Casa Blanca.
Futur. L’exèrcit israelià es prepara per a un escenari de guerra al sud de Gaza, on encara hi ha més de dos milions de persones atrapades, que podria durar mesos. Cisjordània ja és un camp de batalla. L'ONG Save the Children ha calculat que a Gaza han mort més nens aquests dos mesos que en totes les guerres juntes que hi ha hagut al món els últims tres anys.
El secretari de Defensa dels EUA, però també el president francès Emmanuel Macron, ha advertit, els últims dies, de la desfeta política que pot suposar per a Israel aquesta estratègia continuada d’aniquilació física i humana de Gaza. “La magnitud del patiment dels civils i les imatges i vídeos procedents de Gaza són devastadors”, deia Kamala Harris des de Dubai.
Però, Benjamin Netanyahu, criticat internacionalment i pressionat internament, ha decidit lliurar-se als falcons de l’extrema dreta israeliana i proclamar que no hi ha més estratègia que la victòria total: l'eliminació de Hamàs, el retorn dels ostatges i la supressió de qualsevol “futura amenaça”. O potser, simplement, l’eliminació d’un futur per a tots aquells palestins que han quedat atrapats sota la violència de l’estratègia de la desproporció de Netanyahu.
