La responsabilitat dels adults
Els col·lectius vulnerables acostumen a tenir uns drets específics. No hi ha una declaració de drets dels banquers ni dels esportistes d’elit. Sí que n’hi ha dels malalts, dels refugiats, de la gent gran, dels pobres... i dels infants.
Si parlem de drets hem de parlar de deures. Perquè als infants se’ls reconeguin els seus drets i vagin més enllà d’una declaració, cal que els adults assumim la nostra responsabilitat.
Podríem repassar els drets reconeguts en les convencions internacionals o recordar la llista de drets més bella i exigent que la història ha donat, que al meu entendre és la que s’extreu de les reflexions de Korczak, el pedagog polonès que va acompanyar els seus deixebles a les cambres de gas.
M’estimo més comentar tres drets que es vulneren tot sovint a la nostra societat i que els que treballem a l’escola i en qualsevol etapa hem de tenir presents.
El primer és el dret que tenen a ser criatures. Vivim en un món marcat per una acceleració que produeix vertigen. Criatures amb agendes de primer ministre i amb símptomes d’estrès, com ens alerten els serveis mèdics. La infantesa es defineix per la capacitat de jugar. A través del joc lliure i espontani es fan seu el món, assagen i prenen decisions i poden equivocar-se. Per tant, hauria de ser una prioritat social que cada ciutat i cada poble disposés d’espais on les criatures poguessin jugar sense la mirada fiscalitzadora dels adults. Si de cas, aquesta mirada hauria de servir només per garantir les cotes màximes de seguretat. Els infants tenen el dret a no tenir famílies i mestres que els facin anar amb el coet al cul. Tenen temps per fer i, si convé, rectificar.
El segon és el dret a ser escoltat. De bracet d’aquest dret apareix el de guardar silenci. Ja sé que el silenci és una font d’angoixa per als adults, però hem de respectar-lo. Tinguem present, però, que si els infants saben que el temps de les famílies i el temps escolar és per a ells, per atendre millor les seves necessitats, i se saben escoltats sense convertir-nos en esclaus del rellotge, els murs dels silenci, sobretot a l’adolescència, s’esquerden i acaben per caure. I, esclar, si prioritzem l’escolta hem de saber callar i ser al seu costat, a la distància que cadascun d’ells necessiti. L’ofici d’educar té una part científica molt important, però no podem oblidar que requereix el tacte de l’artista.
El tercer dret, que està molt d’actualitat a causa de la situació política que vivim, és garantir que tindran famílies i mestres que faran mans i mànigues per acompanyar-los en el procés de descobriment del món, i aquest món no és de color de rosa. Caldrà reforçar la conversa sobre fets i pensaments que són dolorosos. De la mateixa manera que acollim la joia del naixement d’un germà, acollim el dol per la mort de l’avi, la separació dels pares o les imatges d’una càrrega policial contra gent indefensa.
