Tapa’t, nena, tapa’t!

Aquests dies parlem d’un “moviment” que s'anomena Subwayshirt. Consisteix en el següent: les joves, al metro de diverses grans ciutats, es posen roba ampla, que dissimuli les formes del cos, per evitar mirades lascives, increpacions bavoses o tocaments i fregaments. No és nou. Les àvies i besàvies d’aquestes noies, pels volts del 1900, sense que se’n digués “moviment”, van unir-se per practicar un sistema que impedia, quan s'aixecaven les faldilles per pujar les escales de missa, que se’ls veiessin els turmells. Uns turmells que els joves que també anaven a missa esperaven veure amb delit. Les mares els deien “Tapa’t”, i elles obeïen.

Les àvies i les besàvies, de les besàvies de les àvies d’aquestes àvies, allà a l’antiga Grècia, també practicaven un moviment, que no se’n deia “moviment”, i que consistia en, al circ, tapar-se bé i tancar les cames, per evitar que els homes els volguessin “treure la pols de la faldilla”. En aquests circs, per cert, el públic solia repetir una frase que ha perdurat fins als nostres dies: “El gladiador no pateix”. En efecte, els gladiadors tenien una bona vida, se’ls criava per morir al coliseu i, sense coliseus, es van extingir.

Del que van fer les avantpassades de les noies del metro no en tenim cap input, però sí que en tenim del que han fet elles. Pel que sembla, tothom ho troba una iniciativa que “ens interpel·la” i que ens “fa pensar”. A mi, la cosa em resulta tan absurda com quan un ajuntament promet que posarà fanals als carrers foscos per evitar la impunitat dels violadors o els atracadors, quan el que seria raonable (per a mi) fora posar policies per dissuadir-los. Això de les noies del metro em sembla aquell intolerable “Tapa’t, nena...” Una mica, aquella idea de George Bush, que davant dels incendis el que va decidir va ser talar els boscos.