16/3: Negociar noms

Quan en unes negociacions entre forces polítiques tot s’acaba centrant en quins noms ocuparan cada càrrec, mal senyal. El debat sobre els noms no ocupa el lloc més simpàtic ni el de més qualitat i gruix entre els debats polítics. Però és que, a més, si parlem de les negociacions que hi ha i hi ha hagut a Catalunya després de les eleccions, en l’àmbit de l’independentisme, centrar-se en el debat sobre els noms seria particularment absurd, perquè resulta que és un debat en què no poden participar, perquè són a la presó o a l’exili, els noms amb més capital polític, trajectòria i significació. Per tant, seria emprendre una partida en què no poden jugar els titulars. Si el que quedés d’aquestes negociacions és qui ocupa cada càrrec, quin nom es posa a cada casella, no tan sols s’estaria devaluant el fons del debat, sinó que, sobretot, s’alimentaria el missatge que els qui avui són a la presó o a l’exili ja estan amortitzats, són purs símbols jubilats sense futur ni retorn, quan resulta precisament que –segons ens diuen i segons alguns exemples que ens ofereix la història– són gent valuosa que creix políticament i humanament en la fortalesa que demostra en l’adversitat. No crec que el país i especialment l’independentisme s’ho puguin permetre.

ERC i JxCat negocien la reacció a possibles inhabilitacions