La Fiscalia manté intacta la seva voluntat d'intervenir en política, ensems la política catalana i l'espanyola, i la manera d'aconseguir-ho segueix sent judicialitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya. El dia abans que comenci (després de diversos ajornaments) el judici contra els síndics electorals que van supervisar el referèndum de l'1-O, la Fiscalia es querella contra la mesa del Parlament per haver admès a tràmit, a finals del 2019, una resolució de la CUP per la qual el Parlament de Catalunya va reprovar la monarquia espanyola i va refermar el compromís del majoria dels seus diputats amb l'autodeterminació de Catalunya. Aquesta resolució era una resposta a la sentència del judici de l'1-O, i ara la Fiscalia ve a dir que el Parlament no és qui per aprovar resolucions d'aquestes característiques, ni tan sols per admetre-les a tràmit.
![Roger Torrent i Josep Costa, en una imatge d’arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
En resum, la Fiscalia ve a dir que, en un Parlament de majoria republicana i independentista, no s'han d'admetre resolucions de contingut republicà ni independentista. Els diputats republicans no poden dir que la monarquia els sembla malament, i els independentistes no poden dir que l'autodeterminació els sembla bé. Si ho diuen, ai de la mesa del Parlament que hagi admès a tràmit la resolució perquè ho diguessin (només els membres d'aquesta mesa que són independentistes, naturalment). És més: tota una presidenta del Parlament, Carme Forcadell, és a la presó amb una condemna de 12 anys per haver admès el debat sobre el referèndum de l'1-O, i la votació de les anomenades lleis de desconnexió. Ara es vol inhabilitar un altre president, Roger Torrent, el vicepresident Josep Costa i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Al mateix temps, la Fiscalia demana al Suprem la retirada del tercer grau a l'esmentada Carme Forcadell, i també a l'exconsellera de Treball Dolors Bassa.
La revenja per l'1-O continua i no s'atura, i no és només això: també es tracta d'obstruir al màxim la política catalana per tal de desestabilitzar la política espanyola, i fer així tota la força possible per mirar de fer tombar el govern de coalició PSOE - Unides Podem: el govern d'Espanya, de fet, és l'objectiu d'aquestes maniobres judicials; el de Catalunya és només l'instrument que fan servir per tombar-lo. Així, a mesura que discorre, la negociació del nou govern de Catalunya es va carregant d'elements que la distorsionen. Tots aquests elements, des de l'empresonament de Pablo Hasél fins a aquesta nova envestida contra la mesa del Parlament, venen a alimentar crispacions i, per tant, el protagonisme de la CUP, encantada de fer-se pregar. És molt difícil fer una negociació tan complicada com la d'un govern a tres o més bandes si, a més, hi has d'afegir debats com el del model policial o la resposta a la repressió judicial, i tot en calent i amb un renou de mil dimonis als mitjans i a les xarxes. Tot plegat no fa més que donar arguments als partidaris de la revolució d'estampeta, al matí a les tertúlies i al vespre fent-se selfies davant dels contenidors en flames.
