"El que necessito és una abraçada"
Si cliqueu a critvirtual.com entrareu a la pàgina oficial de la manifestació virtual d’àmbit mundial que se celebrarà aquest dissabte a la tarda, a les sis, al passeig de Gràcia de Barcelona sota el títol de Crit per les dones d’Afganistan per denunciar la violència contra els drets humans, especialment de les dones, del règim dels talibans. La manifestació la van organitzar un grup de dones catalanes per la igualtat a l’Afganistan, horroritzades per la notícia de la caiguda de Kabul i les implicacions que la fugida dels occidentals implicaria per la vida de totes les nenes i dones afganeses que havien arribat a conèixer un inici de llibertat en les dues darreres dècades, però que ara se’n veurien violentament privades.
La manifestació durarà una hora, en el curs de la qual hi haurà connexions amb dones amagades o fugitives del règim, de les quals la càmera no revelarà la identitat, i amb refugiats a Catalunya, com la Nadia Gulham o la Nooria Aryan i el Feridoon Ayran. He tingut ocasió de parlar-hi. Ella és metgessa i ell periodista, i ara són a Barcelona amb el seu fill de dos anys i mig. Els vaig preguntar què és el que més necessitaven en aquest moment, pensant que em parlarien d’un passaport o d’uns papers que els permetessin treballar. La Nooria (es pronuncia igual que la nostra Núria) em va contestar que el que més necessitava era una abraçada de la seva família, amb la qual encara no s’ha pogut reagrupar. L’esfondrament de la il·lusió que el seu país se’n sortiria i que no n’haurien de marxar mai és un peatge emocional que no han superat. Aquesta tarda els podem abraçar, encara que sigui virtualment.
