El necessari pacte cultural (1984)

Editorial publicat ara fa quaranta anys a l’Avui (11-VII-1984), diari dirigit llavors per Jaume Serrats (Barcelona, 1944-2023). El Pacte Cultural va ser promogut aquell estiu per Joan Rigol (Torrelles de Llobregat, 1943-2024), el polític d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) que va morir avui fa onze dies. Quan era conseller de Cultura, Rigol va proposar aquell pacte de país que va atreure adhesions transversals. 

El conseller de Cultura, Joan Rigol, ha aprofitat l'oportunitat de la tradicional conferència sobre Jaume Balmes per a plantejar un veritable programa d'actuació, així com la decidida oferta de l'actual govern del president Pujol per a aconseguir un veritable pacte de reconstrucció nacional. En expressió gràfica del conseller, un poble sense Estat i sense Constitució troba en la cultura el seu element constituent. Les característiques bàsiques del pacte tenen un natural punt de partida: un nacionalisme obert i ben entès, que sigui capaç d'abraçar totes les ideologies i opcions polítiques que representen els partits. La societat catalana, ningú no ho dubta, és una societat molt més rica ideològicament que allò que els partits poden representar. Per això mateix el nacionalisme no pot ser patrimoni exclusiu de cap força, sinó element catalitzador de les múltiples i variades formes del pensament social a Catalunya. Juntament amb aquesta visió oberta del nacionalisme, defensada pel conseller Rigol, el pacte cultural passa necessàriament per una obertura ideològica. Parafrasejant Torras i Bages, Joan Rigol –profund coneixedor del pensament cristià català– ha resumit el seu pensament en una expressió que, sens dubte, farà fortuna, per bé que sigui només popular: "Catalunya serà plural o no serà". Certament el Principat ha estat sempre bressol de diverses cultures, i la cultura catalana, en si mateixa, no és sinó una barreja de diverses civilitzacions que han anat conformant el món cultural català. A les acaballes del segle XX que ens ha tocat viure, aquesta societat catalana es mostra, com sempre, oberta a diverses concepcions culturals, però de manera molt especial a la castellana. No fer-ho fora d'irresponsables. Això sí, fent aquest apropament des del reconeixement que la situació de la llengua i cultura catalanes no és la situació ideal i sense falsos cofoismes pseudo-intel·lectuals. Només des d'aquest reconeixement, la cultura catalana es pot projectar amb facilitat fins al món cultural europeu a què secularment hem estat lligats i que constitueix la nostra natural via de projecció internacional. Finalment, el pacte cultural proposat pel conseller Joan Rigol vol fugir decididament del dirigisme. La societat civil catalana, per aquesta mateixa raó del seu pluralisme i la seva vitalitat, no suporta que l'Administració actuï de manera tutelar, sinó com a element dinamitzador, que es limita a dir unes prioritats i ajuda el natural desenvolupament del món cultural. Un món cultural arrelat directament al poble, que no necessita intermediaris administratius per a la seva concreció i funcionalitat. Nacionalisme obert i integrador, pluralitat cultural, absència de dirigisme per part de l'Administració: tres eixos bàsics per a una proposta de redreçament cultural que el conseller Rigol proposa i que val la pena de considerar seriosament.