L’EDITORIAL

El necessari debat sobre com ampliar la protecció dels animals

Història d’un mestre i un gos
05/01/2019
2 min

Cada cop més gent està sensibilitzada sobre el maltractament dels animals i el patiment innecessari a què estan sotmesos en alguns àmbits, especialment els relacionats amb l’alimentació, l’oci o l’experimentació farmacològica. El moviment animalista encara és molt minoritari i alguns dels seus postulats no són compartits per una àmplia majoria de la població, però sí que amb les seves campanyes i denúncies ha aconseguit que s’estengui la sensibilitat animalista entre molta gent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’exemple més pròxim d’aquesta mobilització han sigut les 230.000 signatures que va aconseguir reunir el partit animalista Pacma per exigir a l’Ajuntament de Barcelona “justícia per a la Sota”, la gossa que va morir abatuda per un tret d’un agent de la Guàrdia Urbana el 18 de desembre passat i que, segons l’agent, l’havia atacat prèviament. En trobaríem molts altres, d’exemples en què la defensa d’un animal concret -des de la vaca Margarita, que es va salvar del sacrifici després d’una campanya dels animalistes, fins al gos Excalibur, de la infermera que es va contagiar de l’Ebola- ha sacsejat l’opinió pública.

Tanmateix, en el dossier que presentem avui obrim el focus sobre el moviment animalista i, a més d’explicar els seus principals postulats de la mà de dos dels seus ideòlegs a nivell internacional, com són Corine Pelluchon i Will Kymlicka, parlem dels principals punts de conflicte, des de l’increment insostenible del consum de carn a nivell mundial i les condicions en granges i escorxadors fins al debat sobre els zoos o la utilització d’animals al circ i en altres espectacles d’oci. A tot Europa les regulacions en aquests casos són cada cop més restrictives -al Regne Unit han posat fins i tot càmeres als escorxadors per evitar maltractaments i s’exigeix que tots els animals estiguin atordits a l’hora del sacrifici- i de manera progressiva, però encara minoritària, creix el nombre de vegetarians, vegans i flexitarians a tot arreu.

De moment aquest és un debat bàsicament cultural i social, però en casos concrets està entrant en l’àmbit polític i la lluita entre el PP i Vox per abanderar la defensa de la tauromàquia i la caça, que en l’altre extrem el partit animalista Pacma advoca per prohibir a tot l’Estat, farà que cada cop tingui un lloc més central en la discussió política. És necessari que hi sigui perquè no tan sols cal regular o debatre sobre aquests dos casos. Més enllà del debat filosòfic sobre si els animals, que pateixen i senten com els humans, que també som animals, han de tenir o no drets per si mateixos, el que cal sobretot és estudiar i analitzar a fons si la normativa actual que tenim és prou garantista del benestar dels animals, als quals, per llei, des del 2017 ja no es considera “coses” sinó “éssers vius”, que és el que són.

stats