La NBA i la permanent reinvenció
El sector de l’oci és cada vegada més complex per a tothom, ja que la competència creix constantment i l’audiència rep molts estímuls diferents. La NBA fa anys que enforteix els seus vincles amb l’aficionat i que innova per proporcionar continguts atractius per als seguidors, que els consumeixen quan, on i com volen. Aquesta és la clau d’un negoci que no deixa mai de reinventar-se. Els protagonistes (els jugadors) i els destinataris (els aficionats) són al centre de totes les decisions. Les dues principals novetats de la temporada que dimarts comença s’han pres pensant en ells. La primera és l’avançament del calendari per alleugerir la càrrega de partits i, per tant, disminuir el desgast dels esportistes. La segona és el canvi de sistema d’un All-Star que començava a donar símptomes d’esgotament.
Adam Silver també ha endurit les sancions per assegurar-se que les grans estrelles no descansen els dies amb partits televisats a nivell nacional, ha permès que les franquícies incloguin publicitat a les seves samarretes, ha signat un gran contracte amb Nike i ha animat els jugadors a ser activistes i prendre partit per les diferents causes socials que preocupen els ciutadans dels Estats Units. La reforma dels play-off, que ja s’està provant amb èxit a la WNBA, haurà d’esperar, però ja s’estudien diferents escenaris per posar-la en marxa. Sempre atenta a noves oportunitats de negoci, la NBA va inaugurar fa poc més d’un any la NBA Café Barcelona, el primer dels tres restaurants que té previst obrir a l’Estat. El local acollirà dimarts una festa per celebrar l’efemèride.
La NBA, que acaba de renovar el seu contracte amb Movistar+ per a les tres pròximes temporades, fa anys que es creu i explota el seu producte com un negoci internacional. Després de l’èxit dels Global Games i dels NBA Sundays, està posant l’èmfasi en proporcionar molts continguts a les xarxes socials. Una altra de les seves prioritats de futur són els nens, fet que l’ha portat a potenciar els NBA Junior Programs.
La relació de la NBA amb el seu embolcall apareix molt ben explicada per Xavi Marcos al seu llibre Qué haría yo sin ti. “Els aficionats es deixen seduir per un entramat visual, sonor, mediàtic, publicitari, tecnològic i cinematogràfic perfectament ensamblat i li acaben atorgant tanta o més importància que al joc. La llum, la música, les pantalles. Els herois, els vençuts, les xarxes socials, les segones pantalles. Els videojocs, el merchandising, la premsa, la redempció. Sense tot això la millor lliga de bàsquet del món no seria un dels alumnes més avantatjats de l’entertainment ”, diu.
Totes les competicions presumeixen de pensar en l’aficionat, però cap ho fa millor que una NBA disposada a reinventar-se permanentment.
