Nazis disfressats de nazis
Un home recolzat a la paret d’un edifici. Li passa per davant un oficial nazi i crida: “Nazi!” L’oficial s’atura, es gira i va cap a ell: “Perdona, m’has dit nazi?” L’home li respon: “Bé, n’ets un”. “Quina impertinència! –diu l’oficial– Que estigui al partit nacionalsocialista i a les SS no em converteix en un nazi. També deus pensar que soc d’extrema dreta, oi?” L’home recolzat a la paret comença a no entendre res. “Sí, què podries ser, si no?”, li respon amb una pregunta. L’oficial, ben segur de si mateix, diu: “Potser soc un ciutadà preocupat, espantat per la dominació estrangera, però no soc de dretes i no soc un nazi”. Al costat d’ells dos hi ha un altre home, vestit de soldat nazi, que està penjant esvàstiques. “Ei, tu, semblo un nazi, jo?”, li pregunta l’oficial. El soldat li respon: “No, no m'ho sembla”. L’oficial retreu a l’home recolzat a la paret que veu nazis per tot arreu. “Quan et quedes sense arguments, és fàcil jugar la carta nazi”, li diu el nazi. I, finalment, quan l’home recolzat a la paret afirma que el Führer també és nazi, l’oficial nazi el deté per haver insultat el Führer.
Aquest vídeo, fet per Browser Ballet, un programa satíric alemany, fa anys que corre per les xarxes i serveix molt bé per il·lustrar el que també fa anys que estem vivint i cada vegada és més evident, esgarrifós i no s’endevina una voluntat relativa ni radical per frenar-ho. Acaba de passar a Itàlia. La primera ministra (ella es fa dir primer ministre), Giorgia Meloni, ha nomenat un govern poc sospitós de progressisme en el qual un dels vicepresidents, Galeazzo Bignami, és protagonista d’una fotografia polèmica on se’l veu disfressat de nazi (camisa negra i braçal amb l’esvàstica). Però quina és la polèmica, exactament? Que els feixistes es facin dir de centredreta no evita que siguin el que són. Que banalitzar el feixisme s’hagi convertit en una moda macabra no impedeix que tinguem ulls a la cara i neurones al cervell. Que Bignami es disculpi dient “Tenia 29 anys i era el meu comiat de solter” fa bons, imagina, els comiats de solters de samarretes ridícules i penis al cap. Que consideri el nazisme com el “mal absolut” i el seu passat, a part de disfresses, el completi la militància a partits neofeixistes o que el 2019 es dediqués a trucar a immigrants per alertar-los que no tenien dret a habitatges de protecció oficial per no ser italians no dona credibilitat a les seves declaracions. Per no parlar del govern del qual forma part i que té com a cap Matteo Salvini, un altre exemple de centredreta i d’acolliment. Per això no acabo d’entendre que es consideri que la foto és polèmica quan la sorpresa és nul·la. És com si a mi m’ofengués que em diguessin feminista. El que és conflictiu és que aquests personatges arribin a tenir el poder d’un país i que a les feministes ens diguin feminazis.
La banalització del feixisme ha arribat tan lluny que el feixisme ja no entra per escletxes sinó per la porta gran. La democràcia l’ha deixada oberta de bat a bat. Tant és si reneguen d’una disfressa. La ideologia intolerant ocupa presidències i seients de Parlaments. Hi ha qui diu que la victòria de Lula al Brasil ha estat massa ajustada. Les mobilitzacions multitudinàries que demanen un cop d’estat han fet témer el pitjor. Però que el Brasil i el món es puguin treure de sobre un personatge com Bolsonaro obre una altra porta, per on hauria de sortir tota aquesta gent. No tot està perdut. Però parlem de polèmiques quan un nazi es disfressi de xai. No de nazi.