Qui és el nazi?

El règim de Vladímir Putin ha prohibit als mitjans russos referir-se a la invasió d'Ucraïna com a “guerra”. En canvi, han de considerar-la “una operació per alliberar Ucraïna dels neonazis”.

L'agència de notícies estatal RIA ha publicat una esgarrifosa propaganda que planteja que Rússia, "per segona vegada en la seva història, assumirà la càrrega d'alliberar Ucraïna del nazisme". Se'ls diu als lectors que "fer lleugeres correccions cosmètiques a l'esvàstica amb maquillatge d'alta qualitat" va ser "el principal mètode per construir a Ucraïna el concepte d'estat". Ara Rússia està fent una operació de “desnazificació” “en l'interès de tot Europa, encara que Europa no n'estigui al corrent”.

Val la pena disseccionar-ho, això, ja que la propaganda juga un paper important per sustentar la dictadura de Putin, especialment en temps de crisi. I sense la dictadura de Putin, certament, no hi hauria guerra a Ucraïna. Com més diferència hi hagi entre expectativa i realitat a la campanya militar russa, més dependrà el règim de la propaganda.

Al llarg dels anys, Putin ha dit al poble rus moltes coses contradictòries sobre Rússia i Ucraïna. En els dos primers mandats com a president (2000-08), tenia ambicions de modernitzar Rússia i d'aprofundir en els seus vincles amb Occident. Però un cop tastat el poder, va començar a pensar principalment en com mantenir-s'hi. La modernització va donar pas a la brutalitat d'un estat policial i, ara, pensant en el seu lloc a la història, ha arribat a la conclusió que Rússia no pot ser una potència mundial sense Ucraïna. Tot i això, quan Putin va assumir el seu mandat actual, Ucraïna encara era pro-russa i el Kremlin encara tenia una influència significativa en el país. Va ser per l'annexió de Crimea i l'apropiació del 7% del territori ucraïnès el 2014 que els sentiments i opinions dels ucraïnesos van canviar.

Entre el fracàs en la modernització de Rússia i l'alienació dels ucraïnesos, Putin ha comès diversos errors que les generacions futures de russos no li perdonaran. Recordem que, en els seus primers dies, Putin es plantejava acostar Rússia a la Unió Europea i fins i tot a l'OTAN. No tenia al cap negar la sobirania a Ucraïna. Quan el maig del 2002 se li va preguntar sobre la voluntat d'Ucraïna d'unir-se a l'OTAN, va contestar: "Pel que fa a l'ampliació de l'OTAN, la nostra postura és ben coneguda. No ha canviat, però això no vol dir que Ucraïna hagi de romandre als marges de processos que apuntin a enfortir la pau i la seguretat d'Europa i del planeta en general. Ucraïna és un estat sobirà i té dret a escollir de manera independent el camí per garantir la seva pròpia seguretat”.

Però quan els ucraïnesos es van llançar al carrer durant la Revolució Taronja del 2004 per protestar contra la corrupció i el frau electoral, Putin es va espantar. Què passaria si als russos se'ls acudís fer el mateix? El 2008, Putin ja havia adoptat una nova postura. En un discurs a la reunió OTAN-Rússia celebrada a Bucarest, va mostrar la lògica que l'ha portat a lliurar aquesta guerra d'agressió contra Ucraïna. Si els governs occidentals se l'haguessin pres seriosament, no haurien desaprofitat els últims tres mesos intentant endevinar les seves intencions, i probablement haurien subministrat a Ucraïna més armes i diners. Putin va assenyalar clarament les seves intencions: “El sud d'Ucraïna està habitat completament per russos. Qui ens pot dir que no hi tenim interessos, allà? A Ucraïna, en general, un terç de la població són russos ètnics. Dels 45 milions, segons el cens oficial, 17 milions són russos. Hi ha regions habitades només per russos, com Crimea: 90% de russos. En la seva forma present, Ucraïna ha rebut territori de Polònia –després de la Segona Guerra Mundial–, de Txecoslovàquia, de Romania. Va rebre enormes territoris de Rússia a l'est i el sud del país. És una creació complicada. I si s'hi afegeix el problema de l'OTAN i d'altres, poden posar la qüestió de l'estat en total suspens”.

Les afirmacions dels dos censos eren falses: 17 milions és merament la quantitat d'ucraïnesos que van declarar que el rus és el seu primer idioma, i els russos ètnics no formaven més que el 60% de la població de Crimea en aquell moment. Però la qüestió és que Putin ja va assenyalar, fa 14 anys, que faria servir el revisionisme històric sobre minories russes fora de les fronteres del seu país com a pretext per interferir en els assumptes interns d'altres països. En fer-ho, seguia els passos d'Adolf Hitler, que, sis mesos abans d'envair Polònia, va fer servir les poblacions minoritàries germanes a l'altre costat de la frontera com a pretext per destruir la Txecoslovàquia democràtica.

És més, igual que l'Alemanya nazi, Putin està sumit en una paranoia de traïcions. Amb ressons als nacionalistes alemanys de les dècades de 1920 i 1930, no pot acceptar el fet que la Unió Soviètica caigués sense perdre la batalla contra Occident. L'única explicació és que havia d'haver estat traïda per les elits, que van acabar des de dins amb una gran nació.

Aparentment desconeixedor d'aquests paral·lelismes històrics, Putin veu nazis en acció a tot arreu menys a casa. I, això no obstant, recorre rutinàriament a l'ajuda de neonazis com Dmitri Utkin, mercenari del Wagner Group, un exèrcit privat finançat per oligarques propers al Kremlin, que té tatuatges de les Waffen-SS al coll i al pit.

Com passava amb l'Alemanya nazi, les provocacions del Kremlin semblen extraordinàriament ineptes. Rússia està violant de manera ostentosa i brutal la llei internacional amb la intenció d'humiliar Ucraïna i espantar un Occident dissolut. Per això la propaganda del Kremlin ha arribat a extrems com ara qualificar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, de drogoaddicte i neonazi, tot i que és un jueu l'avi del qual va lluitar contra els nazis a la Segona Guerra Mundial i que va perdre diversos parents a l'Holocaust.

Fins fa poc, la propaganda russa ha funcionat no només a Rússia sinó també a Occident. A més dels republicans nord-americans que s'han posat obertament del costat de Putin, molts alemanys no han sabut veure que les víctimes soviètiques del nazisme no eren totes russes. De fet, el nazisme es va cobrar més víctimes ucraïneses, i un soldat ucraïnès va ser el primer a obrir les portes d'Auschwitz.

Sigui el que sigui el que passi a Ucraïna, Moscou ja ha perdut les simpaties del món. A tot el planeta el poble ucraïnès i els seus líders són vistos com a herois. I a mesura que més bosses amb cossos arribin a Rússia o siguin cremades en crematoris mòbils, potser fins i tot els partidaris de Putin començaran a dubtar del seu lideratge.

Copyright Project Syndicate