Entrevisten Pere Navarro, 13 anys com a director general de Trànsit (entre el 2004 i el 2012, i del 2018 fins ara) als Matins de TV3, i explica que Brussel·les li ha dit a Espanya que els diners que li ha enviat no són per finançar carreteres sinó per fer altres coses, i que si vol rebre més diners, que posi peatges. I que PSOE i PP farien bé de treure aquest tema de la campanya, perquè, al capdavall, l’un o l’altre els hauran d’acabar posant l’any que ve. Sento Navarro parlar amb aquella franquesa experta que ja no s’estila, i em sento tractat com un adult.
Però, a mig matí, Cuca Gamarra, del PP, branda el tuit de TV3 com a prova irrefutable de la maldat de Pedro Sánchez, i a continuació la ministra socialista Raquel Sánchez surt a “desmentir categòricament” que el govern estigui pensant a posar peatges. I les sento a totes dues i em cau l’ànima als peus.
A veure una cosa: Espanya és tan rica que no cal que els usuaris paguin directament pel manteniment de les autovies? I aquesta riquesa sobtada des de quan és, perquè a Catalunya i a les autopistes del Mediterrani hem estat pagant peatges des de fa més mig segle. Què passa, que com que a Espanya estan acostumats al fet que les carreteres els hi paguem els altres i que els trens d’alta velocitat siguin ruïnosos, no se’ls pot donar el disgust i menys en campanya? I si Gamarra i Sánchez saben que caldrà pagar, per què es fan les ofeses? Ens prenen per babaus? (Espòiler: sí).
Resultat: al vespre ha de sortir Navarro a dir que lamentava “profundament la confusió” i que el tema no és de la seva competència (sí que ho és, una carretera ben mantinguda és més segura). Una ocasió perduda per fer política d’estat, aquesta només està reservada per a Catalunya. Un dia més a l’oficina d’Espanya.
