Navalni serà més perillós com a màrtir

Alexei Navalni a Moscou el 2019 en un acte a favor dels presos polítics de Rússia.
5 min

Durant la major part dels 12 anys aproximadament en què Aleksei Navalni ha lluitat contra el govern de Vladímir Putin, el president rus ha mirat d’evitar esmentar la persona que ha sigut el seu flagell, però ell i els seus sequaços han intentat silenciar-lo de totes les maneres possibles, incloent-hi l’assassinat. No obstant això, quan la notícia de la mort de Navalni en un remot camp de treballs forçats del nord va aparèixer als canals de notícies oficials russos, incloïa el detall que Putin, de visita a la ciutat de Txeliàbinsk, n’havia sigut “informat”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Molts mitjans oficials també han informat sobre les reaccions dels polítics d’Occident, alguns sobre debats al Parlament rus, i han parlat de la manera com els Estats Units i els seus aliats a Europa probablement explotarien la mort de Navalni, imposant potser més sancions.

Aquest tractament de la mort de Navalni –amb la gravetat que normalment es reserva a una crisi nacional– ha confirmat de retruc el que Putin havia intentat amagar tant: que les constants acusacions de corrupció i desgovern per part de Navalni eren un seriós escull polític per al govern dictatorial de Putin, i que, després de mort, Navalni podria arribar a ser encara més perillós.

A diferència dels seus predecessors soviètics al Kremlin, que podien basar-se en una ideologia universalista per justificar la repressió, Putin ha de combatre la dissidència exemplar, com la de Navalni, amb etiquetes inventades com ara “agent estranger” o “terrorisme”.

El que va fer que Navalni fos perillós era que triomfava sobre les mentides. I això podria convertir-lo en una figura encara més potent, un màrtir, i suposa un risc per al Kremlin només un mes abans de les eleccions del país, que Putin vol retratar com un transcendental suport nacional al seu govern i a la seva guerra contra Ucraïna.

Navalni va denunciar des del primer moment la invasió d’Ucraïna. “És una guerra estúpida que ha posat en marxa el vostre Putin”, va dir a un tribunal de Moscou.

Navalni parlava dels ressentiments entre el comú dels russos. El seu objectiu principal era la corrupció, especialment l’enriquiment de Putin i els seus col·legues. Utilitzava l’afabilitat, l’humor i el coratge, juntament amb una organització que va produir un reguitzell de vídeos amens i impecables.

Homenatge a Alexei Navalni a Amsterdam el 17 de febrer d'enguany.

En un d’ells, fet per demostrar que el Kremlin estava darrere de la seva intoxicació, Navalni es fica en el paper d’un funcionari de seguretat rus per obtenir informació, una proesa notable del periodisme d’investigació en un estat policial. Els vídeos sobre el palau construït per a Putin i l’ostentosa finca de l’expresident Dmitri Medvédev van ser vistos per milions de persones. La seva condemna del partit del poder, Rússia Unida, com a “partit de lladres i delinqüents” es va convertir en un eslògan inesborrable.

Tot i que va intentar presentar-se com a candidat a president i va instar els seus seguidors a votar en contra de Putin, Navalni no era un polític. Inicialment membre del partit d’oposició Iàbloko, se’n va desmarcar perquè volia donar suport a qualsevol facció que s’oposés a Putin, fos quina fos la seva ideologia.

Va ser un paladí: contra la corrupció, contra el mal, contra la venalitat i sempre contra Putin. Va revelar una part de tot això en una sèrie de respostes publicades a unes preguntes formulades per Borís Akunin, un popular escriptor rus de novel·les de misteri que ara viu a la Gran Bretanya i que ha sigut objecte d’una ordre de detenció in absentia, dictada per un tribunal rus que l’acusa de “justificar el terrorisme”.

Navalni parlava de la seva fe en Déu i en la ciència, del seu amor per la literatura, del seu amor per Rússia. El seu llibre preferit, deia, era Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain, que va llegir als 10 o 11 anys.

Quina és la font més gran del mal?, li va preguntar Akunin. “Tot el que cal perquè triomfi el mal és la inacció de la bona gent”, va respondre Navalni. I què és el que fa més servei? “La participació en la batalla del bé i la neutralitat”.

Aquest era el seu credo, la impossibilitat de tenir un paper passiu davant del mal que s’escampa desbocadament. Els russos de tots els nivells entenen aquestes lluites espirituals. Han convertit els escriptors i artistes russos en els opositors més poderosos dels autoritaris i els autòcrates, i s’han fet ressò de la consigna d’Aleksandr Soljenitsin de “no viure en la mentida”.

“No puc evitar odiar amb fúria i vehemència els que van vendre i malbaratar l’oportunitat històrica que va tenir el nostre país a principis dels anys 90”, va dir Navalni en una entrevista.

Putin i els seus col·legues, molts dels quals són veterans de l’antiga KGB, van entendre l’amenaça que representava Navalni. Es van escarrassar per arraconar-lo o enviar-lo a l’exili amb interminables i absurdes detencions, assetjant els seus seguidors i, el 2020, amb un infame intent d’assassinat a Sibèria, quan el van enverinar amb una variant del Novitxok.

Però Navalni va sobreviure i va tornar a Rússia l’any següent, sabent que probablement Putin l’enviaria als centres penitenciaris on es pansien molts dels grans dissidents de Rússia, i que potser hi acabaria morint. Estava empresonat des del 2021 i l’any passat el van enviar a un camp de treballs forçats remot i amb fama de brutal, conegut amb el sobrenom de “Llop polar” i situat molt per sobre del cercle polar àrtic.

Malgrat tot, ell va continuar parlant, a través de les visites puntuals dels seus advocats o a través de la seva organització i la seva família. La web de Navalni ha fet campanya contra les afirmacions que vinculen el resultat de les eleccions presidencials del mes vinent a Rússia a un suport popular al govern de Putin. La seva crida era: “Desbaratem els seus plans i fem que ningú estigui interessat en els falsos resultats del 17 de març, de manera que tot Rússia vegi i entengui que la voluntat de la majoria és que Putin se’n vagi”.

És massa aviat per avaluar les conseqüències immediates de la mort de Navalni. Una bona part de l’oposició organitzada contra Putin ha sigut esclafada a través de detencions o fugides a l’estranger. Però l’ascens d’un nou màrtir donarà una nova força a les preguntes i acusacions que plantejava Navalni i farà que sigui molt més difícil que Putin pugui mantenir la falsa llegenda del seu servei a la grandesa russa.

Navalni no tenia por de patir i va decidir lluitar pel que creia. “Crec en l’amor real”, va dir a Akunin. “Crec que Rússia serà feliç i lliure. I no crec en la mort”.

Copyright The New York Times

Serge Schmemann és periodista especialitzat en afers internacionals i escriptor
stats