Nàusees
La sentència contra la Manada ha desfermat una onada d'indignació popular d'aquelles que fan que la cort acabi fent cua a la Bastilla sense saber gaire bé com ha arribat a la guillotina. Els mateixos polítics que el 8 de març no s'explicaven les multitudinàries manifestacions de dones arreu de l'Estat i que es distanciaven de la protesta per antiga i ressentida, intenten ara corregir la posició alertats pels assessors de comunicació i la demoscòpia. Si la sentència és incomprensible perquè exigeix a la víctima una resistència heroica davant de cinc primats, el vot particular només pot explicar-se per una mirada abusiva i pornogràfica de les relacions entre gèneres. Els crits del carrer han provocat nervis al govern espanyol, i el ministre de Justícia –membre del cor de Cospedal i els 'novios de la muerte'– s'enfronta a la frivolitat de les paraules amb què acusava un jutge de no estar en condicions de dictar sentències.
L'eco de la decisió judicial ha arribat al Parlament Europeu, a la premsa internacional, continua als carrers i ahir 2.000 psicòlegs i psiquiatres explicaven els mecanismes inhibidors que provoca el terror. De totes les reaccions, la més necessària i tristament nauseabunda ha sigut el 'hashtag' #cuéntalo proposat per Cristina Fallaràs a Twitter. Milers de dones han explicat la humiliació, la inseguretat, la vergonya, el terror de caminar soles. Algunes han posat veu a les que no en tenen perquè estan mortes.
