Temes d'interès
El Barça ja té un nou entrenador, encara que sigui l'últim de la llista. El tema i l’entrenador. És realment preocupant el temps que es dedica a informar sobre una qüestió tan banal. Tant per tant, jo hauria preferit un tema molt més apassionant, com la independència del príncep Enric de la família reial britànica. Se'n parla poc, per al meu gust. I és absolutament transcendental. Però ni així.
Potser un tema que interessa a tothom és que el Tribunal Constitucional considera que els drets dels assaltants ultres al Centre Cultural Blanquerna han estat vulnerats. Els fets són prou llunyans, van passar durant la Diada del 2013 a Madrid i els autors van ser condemnats, primer per l’Audiència Provincial, i més tard pel Tribunal Suprem, que els va augmentar la pena. Recursos amunt, recursos avall, el 2020 el Constitucional considera que s’ha de repetir el judici al Suprem i respectar el dret a poder parlar dels acusats. Suposo que seran breus perquè, vist el que vam veure mentre irrompien a la delegació del govern català a Madrid, les paraules que van emprar eren més aviat escasses. És veritat que cal tenir en compte que a les persones amb determinada ideologia, a part de cantar el Cara al sol, cridar "Arriba España!" i insultar la mare de tots els que els molesten, poc vocabulari més se’ls pot atribuir. Però jo estic molt a favor que es reconeguin els drets de tots els acusats. I tant. Fins i tot els d’aquells que no volen que ningú tingui drets. Però admeto que no em sento tan equànime tots els dies de la setmana. En qualsevol cas, la lliçó està apresa. Llàstima que aquesta ja ens la sabíem.
També sabem que la relació entre JxCat i ERC no és excel·lent. Diria que tenen menys ganes de trobar-se que el príncep Guillem i el príncep Enric (jo vaig colant el meu tema). Després de no coincidir en la investidura de Pedro Sánchez, ara tampoc no han coincidit en la votació del pressupost del Parlament. JxCat ha votat al costat de PP i Ciutadans, que ara ja no saps si és que s’han posat d’acord o és que ha coincidit, com quan jugues a pedra, paper i tisores i a totes dues parts els surten tisores. És per posar el crit al cel. Si és que encara queden trossos de cel on posar crits. Però s’han de respectar els drets de tothom. Naturalment. El que no entenc és aquesta manca d’esforç que estan fent els partits independentistes per a posar-se d’acord. És com si els fes ràbia fer política. Haurien de pensar més en el que fa la reina Elisabet II per acceptar els canvis que li toca viure a la seva edat. Proposa taules de negociació al Palau de Buckingham i reconeix que no li agraden els canvis però que si el net es vol independitzar, ella només demana un període de transició. Us dic una cosa: una dona que demana temps als seus 93 anys hauria de ser considerada un exemple. Jo si fos tan gran demanaria només calmants. Segur.
Per acabar, un curs d’excuses barates. L’ofereix, justament, un magistrat del TC, Andrés Ollero, que en el seu moment va considerar “supremacista” defensar el dret propi català. La Generalitat ha presentat una recusació contra ell. Ollero, que ha estat 17 anys diputat del PP, per allò de la separació de poders, s’ha mostrat molt sorprès davant d’aquesta manca de confiança cap a la seva neutralitat. Argumenta, per demostrar que no té cap problema amb Catalunya, que va ser dels que havia arribat a cantar temes de Raimon però, sobretot, dels que va gaudir tantíssim de la Barcelona “cosmopolita, oberta i acollidora” del 92.
El nivell fa plorar. Però sempre ens quedarà Elisabet II.
