Quan se sap i no passa res
L’estat espanyol diu que clausurarà definitivament el magatzem de gas Castor. El que no diu és qui es responsabilitza d’una altra infraestructura fallida. I ja en van unes quantes. Les infraestructures les coneixem i els responsables d’aprovar despropòsits també, però finalment sempre hi surten perdent només els diners públics. És a dir, la majoria de persones. Suposo que hem d’esperar que el govern faci un ministeri d’Ecologia i no de Transició Ecològica, com es diu ara. Quina mania tenen amb això de la transició. Com si hagués donat bon resultat. Encara que, posats a ser honestos, a la llei d’igualtat també la poden anomenar llei de transició cap a la igualtat, perquè ni es compleix ni s’hi arriba. Les dones som com el medi ambient. Un tema menor.
La responsabilitat no està de moda. Fa uns dies, l’exgovernador del Banc d’Espanya va dir que el cost públic del rescat bancari era xavalla. Els 40.000 milions que ja es donen per perduts, com qui perd una moneda al forat de l’ascensor, “són una 'peladilla'”, segons Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Jo fa segles que no menjo aquests confits perquè un dels últims batejos a què vaig assistir va ser el meu, però dubto que una "peladilla" tingui el mateix gust que 40.000 milions d’euros. Encara que el que volia dir aquest senyor amb responsabilitats és que al costat de l’augment del deute públic, que ja arriba als 600.000 milions d’euros, el cost de salvar la banca és misèria. Així que si ho entenc bé, i sempre dubto d’entendre res sobre economia, hem de celebrar amb “peladilles” haver perdut els 40 mil milions d’euros que deuen els bancs. Ja he avisat que no sé mai si entenc res.
El 'baró' Alfonso Guerra és el responsable d’haver dit aquesta setmana que hi ha dictadures que “almenys són eficaces”, no com la de Maduro. I posa d’exemple de dictadura 'eficaç' la de Pinochet. Guerra diu que amb el dictador xilè l’economia no va caure. Van caure, només, les persones assassinades, les desaparegudes, les torturades i les exiliades. Això no ho diu Guerra, ho dic jo. I pel que fa a les xifres, la Universitat de Xile va concloure que Pinochet havia acumulat una riquesa de més de 20 milions de dòlars. Gairebé 18 d’aquests milions sense origen justificat. És evident que la dictadura xilena no va ser un fracàs econòmic. Especialment per al dictador. I el 'baró' s’aixeca de la cadira, ara que s’ha quedat descansat, i torna a fer les seves coses de 'baró'. Que no els falti la feina. Que fan falta.
Quan només feia una setmana que s’havia inaugurat el centre LGTBI de Barcelona, el feixisme va decidir que ja n’hi havia prou, va trencar els vidres de la porta i va fer unes pintades amenaçant de mort. De matinada. Quan ningú no els veia. La ciutadania, responsable, va manifestar-se al carrer en contra de l’odi. Eren molts i eren molt visibles. Som majoria els qui respectem les persones en tota la seva diversitat. Afortunada diversitat! Però hi ha una irresponsabilitat immensa en la impunitat. Aquests actes han de ser castigats amb rotunditat. I sobretot s’ha d’aturar categòricament la ideologia de l’odi que s'enfot, des de la seva ignorància, del fracàs d’un sistema ple d’escletxes. No són vidres, el que trenquen. El que volen trencar no es pot permetre.
Espero que els observadors internacionals del judici del procés tinguin tele, perquè segons la fiscal general María José Segarra, com que se’n farà una transmissió en directe, no cal que hi vagin. Els estalvia el viatge. Posats a fer, els podria estalviar el viatge als presos polítics i fer una mica de justícia. O esperem que cadascú compleixi amb la seva responsabilitat. O no.