L'octubre no s'acaba mai

Aquests dies són octubre. Aquests dies tornem a dormir malament. Aquests dies aprenem conceptes com “precursors d’explosius” i assistim a un nou espectacle d’esbotzades de portes que tenen timbre. Aquests dies han detingut 9 persones acusades de terrorisme però dues les van deixar en llibertat la mateixa tarda. Aquests dies totes hem mirat què tenim a la farmaciola i totes hi hem trobat peròxid d’hidrogen. Aquests dies ja no sabem què fer-ne del periodisme ni dels polítics ni de la justícia. Com ja fa dies, aquests dies també hem de cuidar-nos.

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, digna successora del seu antecessor, Enric Millo, autor de la “trampa del Fairy” (una altra arma de destrucció massiva, que totes tenim a casa, com l’aigua oxigenada), critica les crítiques a una operació que es basa en més condicionals que el poema 'If' de Rudyard Kipling. Cunillera no troba bé que hi hagi polítics que transmetin “angoixa o inquietud”, quan tot entra dins la normalitat. Es veu que les accions de l’estat espanyol ens han de transmetre seguretat. Perquè el que es pretén amb aquesta demostració de serrallers sense traça és “prevenir actes violents”. Ho diu la delegada del govern espanyol i ho diu el ministre Fernando Grande-Marlaska. Una previsió inaudita que no la trobo a l’hora d’evitar les violacions i els assassinats de dones, actes violents que sí que estan demostrats i que es repeteixen sistemàticament i sense parar. Però dec ser jo que sempre vaig perduda en l’ordre de prioritats i tampoc entenc per què l’Audiència Nacional no considera necessari investigar la relació entre l’imam de Ripoll amb el CNI. Deu ser que acostumo a trucar al timbre de les portes. Afortunadament, però, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat la seva “indignació” per carta a Pedro Sánchez i és molt possible que aviat ens arribin les explicacions pertinents. Tot és qüestió de paciència. I de correus.

Per confinar durant un any sencer al seu poble sense poder-ne sortir Tamara Carrasco en van tenir prou de trobar-li a casa una careta de Jordi Cuixart i va passar d’estar acusada de terrorisme a estar acusada de desordres públics. Adrià Carrasco es va exiliar a Bèlgica. Tots dos, activistes dels CDR. Dormim malament perquè estem molt més que indignats. Perquè és possible que hi hagi violents, però també és possible que no hi hagi cap altra manera de relacionar el moviment independentista amb la violència que inventant-se-la. Venim del Fairy. Perquè falten pocs dies per conèixer la sentència i envien més policies a Catalunya. Perquè a Franco, el Tribunal Suprem li ha trobat una casa nova al Pardo, que ja era casa seva i és on fa temps que descansa en pau la seva dona. Perquè a l’estat espanyol hi ha qui considera que aquesta mudança és una conquesta. I fins aquí l’ambició. Perquè quatre sindicats de la Policia Nacional han portat a judici el còmic 'On és l’Estel·la?', considerant que la publicació denigrava la imatge del cos. Perquè en un d’aquests últims escorcolls en què se suposa que han trobat “precursors d’explosius” també han topat amb una urna de l’1-O i se l’han emportada. Perquè, dormint malament, és fàcil que al final et pensis que una urna és un “precursor d’explosius” i aleshores no acabis d’entendre que s’hagi de tornar a votar. Consideres que és una manera de posar-nos en perill. I si es parla de seguretat, és una contradicció. Però ja ho diuen que és molt necessari dormir bé. I que estem fets de contradiccions. Però tantes, embafen.