Ni és normal ni ho sembla

Periodista i escriptoraAra que ja sabem que el millor de la història mundial és que Espanya descobrís Amèrica amb totes les seves conseqüències avantatjoses per als descoberts, només ens falta aquest trasllat de Franco a una catedral catòlica al centre de la capital. Però que TVE s'hagi hagut de disculpar amb la Falange perquè al programa 'OT', el de la 'mariconez', s'hagin cagat en aquest partit d'extrema dreta és el que fa més gràcia de tot. L'argument de la Falange és de pes (sense ironia). Diuen que s'estava "insultant un partit polític legal". Tenen raó. Per demencial que soni, és així. Es pot votar un partit feixista. I es pot decidir que Juan Antonio Menéndez Fernández sigui el bisbe que presidirà la comissió de l'Església espanyola contra els casos de pederàstia sent ell mateix un encobridor de l'abús. Més o menys com tantes persones dins l'Església que han callat durant segles. I encara una altra alegria. Narcís Serra, Adolf Todó i els misteris dels sous a Catalunya Caixa. Aquests, no ens enganyem, riuen més que nosaltres. Però és per no deixar-nos ningú a la llista. Ah!, i Jair Bolsonaro, el candidat a la presidència del Brasil, que busca el suport de negres i homosexuals sent racista i homòfob. I el troba. Si guanya ja no riuré tant.

Quan res no ens estranya prou és que aquests fets entren dins una normalitat viciada. Com ens sembla normal que un estudi demostri que només el 7% dels referents que hi ha en els llibres de text de l'ESO siguin dones. Una dada que seria optimista si d'aquest 7% no n'haguéssim de descomptar les que surten com a "dona de", "amant de", "filla de". És un fet que ja coneixíem les dones que no hem fet ESO però que continuem veient, desesperades, com la mandra de canviar la mirada persisteix. Perquè fa mandra. Perquè entra dins la normalitat sentenciar que no hi ha dones excepcionals, com sí que ho són tants homes que ens han colat com el Casado cola les seves barbaritats a qualsevol lloc. Els referents són importants. No ho haurien de ser també pel gènere, o sí, però en qualsevol cas és d'una parcialitat roïna que des de sempre se'ns expliqui la història, la ciència, l'art o la literatura sense tenir en compte una evidència descomunal. Mentre els homes creaven (o destruïen) el món, les dones, catalanes o no, feien coses. Si no, com hem arribat fins aquí? I per què no s'explica el masclisme inherent en la nostra societat per entendre aquest silenci envers les dones? El menyspreu és sistemàtic i l'educació té un llarg camí per recórrer. No sé quantes generacions esperem deixar més sense els referents imprescindibles de les dones amb noms i cognoms i les dones anònimes amb noms i cognoms. Però no és un fet excepcional. És normal. Sempre ha estat així. Ens resignem a acceptar el que és inacceptable perquè ens ho han escrit al pensament. Els protagonistes són els homes. Ho facin bé o malament. L'altra meitat de la humanitat pot seguir rostint-se a la foguera. ¿Que només ens crema a nosaltres, aquesta indiferència?

Em deixo un home. Soc fatal predicant amb l'exemple. Antonio Tejero, el del cop d'estat de veritat, el que va donar la cara, si més no, el dels crits en to sèpia al Congrés, va assistir el 12 d'octubre a una missa i a un acte d'entrega de condecoracions a la Guàrdia Civil. Es veu que a l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil el va convidar el seu fill, que és capellà, i que només faltaria si un fill no pot convidar el seu pare a missa. Que la Guàrdia Civil i representants polítics ho trobin bé podria interpretar-se com un acte de reconciliació. Encara que no sé qui s'ha de reconciliar, aquí. Ho deia per acabar bé. Però no. Llàstima.