Crema molt
L’endemà de l’incendi de Notre-Dame, l’activista sueca Greta Thunberg parlava des dels seus 16 anys al Parlament Europeu i preguntava als eurodiputats si “els fonaments de la nostra societat són tan sòlids com els de la catedral”. Thunberg els advertia de la necessitat d’actuar urgentment perquè el món sencer crema i els líders no estan fent res. Entre crema i crema, puja el preu de la benzina per Setmana Santa. Amén. Thunberg crida l’atenció perquè té 16 anys. Però els líders no li fan cas. Ni a ella ni a la resta d’estudiants que es mobilitzen per protestar contra aquesta inoperància. Thunberg crida l’atenció als líders perquè té 16 anys i no vol un futur tan negre. Perquè la seva generació ha d’estar preocupada. Perquè es fa molt estrany poder imprimir un cor en 3D i tenir la possibilitat de viure molts més anys mentre el planeta es va desfent per tantes causes diferents i tantes d'evitables.
La campanya electoral també crema i també va contra el canvi climàtic. El nivell és insultant, no només literalment. I la broma encara ha de durar una estona. El Suprem, a més de jutjar delictes que no existeixen i donar veu a l’extrema dreta, arxiva la querella contra el rei emèrit per les revelacions que va fer Corinna zu Sayn-Wittgenstein al comissari Villarejo. El rei no es toca. Es vota, que diu Pablo Casado i '¡Viva el rey!' La setmana passada el jutjat número 13 va rebutjar la petició d’investigar el tinent coronel Daniel Baena per saber si era el Tácito de Twitter. Ho havia admès en una conversa enregistrada amb el periodista Carlos Enrique Bayo del diari 'Público' i ho va negar al Tribunal Suprem. L’argument de la magistrada per no investigar-ho és de pes. Considera que conèixer la veritat és “irrellevant” perquè “la validesa de la seva actuació professional no depèn de la ideologia que pugui tenir”. Ser soci d’Òmnium es pot considerar rellevant però el responsable màxim de les investigacions i els informes policials sobre els quals es basen els fiscals per acusar els presos polítics pot dir el que li sembli que no interfereix en la seva feina. La magistrada considera que una cosa no treu l’altra i, en canvi, el judici no s’ha pogut fer a Catalunya perquè plana el dubte de la imparcialitat dels magistrats. No és que no s’entengui. És que hi ha massa coses que cremen.
En unes hores, quan el fum encara es respira a París, apareixen 300 milions d’euros per restaurar la catedral. Bernard Arnault, l’home més ric d’Europa, propietari de marques de luxe, n’ha posat 200 i ha manifestat la seva solidaritat amb aquesta “tragèdia nacional”. La tragèdia mundial és que un sol home pugui posar aquests diners i que vengui bolsos d’un gust dubtós a més de 1.000 euros. Que hi hagi compradors sense consciència. Que ho siguem tots. Que posem els diners a la riquesa i mantinguem una ànima pobre. Al Parlament Europeu Greta Thunberg pregunta si són sòlids els fonaments de la nostra societat. Aquests fonaments s’arrelen en un terra ple de valors caducats que ens mengem perquè les dates són orientatives. Tot canvia i mai arriba el moment de fer-ho més bé que malament, en general. El patrimoni de la humanitat és el foc i també la cura. Cremem i creem sense parar. Som totes les contradiccions, totes les belleses i totes les lletjors. Som una part de la cultura i mai som el món sencer.
La catedràtica Mary Beard considera que la civilització és “poca cosa més que un acte de fe”. Prou apropiat per a uns dies de temps inestable en què ens hem de refer de tot mentre a les processons no se salva ni Crist.
