Entre nans i gegants
És recomanable fer llegir a les criatures, encara que siguin versions més lleugeres, grans obres de la literatura universal. El que és realment bo per als nens continua, després, sent excel·lent per als adults. Poques coses s’agraeixen tant com endinsar-se aviat en l’Odissea o El Quixot, en Moby Dick o Robinson Crusoe. Tant és que la lectura no sigui exhaustiva; el que compta és el vol de la imaginació i l’educació en la llibertat d’escollir. Aquest és el cas també, i molt destacat, d’Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, una lectura que transcorre entre nans i gegants mentre reflecteix un univers moral complexíssim.
El de Jonathan Swift, un home posseït per una passió ètica extraordinària que es va passar tota la vida fent propostes per millorar alhora que creia que les coses empitjoraven irremissiblement. No és estrany que Swift, el moralista, sovint acabi amb el més negre dels sarcasmes, com quan en el text titulat eloqüentment Una proposició modesta suggereix als irlandesos que devorin els seus fills per evitar-los el miserable futur que els espera.
L’entusiasme reformista de Swift va acompanyat gairebé sempre de la desesperança respecte a la naturalesa humana. El que modera aquesta companyia és un agut sentit de la paròdia que transforma, mitjançant la fantasia, el que és tràgic en còmic. Aquests són els ingredients que li permeten elaborar la seva gran obra, Els viatges de Gulliver. Mentre deambula entre nans i gegants, per Lil·liput o per Brobdingnag, l’honest i sensat Gulliver va descobrint les xacres polítiques, socials i morals que el mateix Swift ha denunciat tantes vegades al llarg de la seva existència en relació amb Anglaterra i Irlanda. No obstant això, la lliçó de Gulliver és universal i va més enllà de la seva època. Si viatgés a la nostra no trobaria conductes gaire diferents de les que va trobar entre els lil·liputencs.
