El nanosatèl·lit de Catalunya
L’única broma que se m’acut amb el nanosatèl·lit que la Generalitat enviarà a l’espai el 20 de març és això que es digui “nano". Per la resta, no em sembla cap acudit, al contrari. Que Catalunya enviï a l’espai un satèl·lit artificial, encara que sigui de la mida d’una capsa de sabates, ens recorda que malgrat que som un país del sud d’Europa mai no hem girat la cara als avenços científics ni tecnològics (la ràdio i la televisió van entrar a Espanya per Barcelona el 1924 i el 1948, respectivament) i que malgrat les estretors econòmiques del moment no hem renunciat a establir, també nosaltres, les nostres noves fronteres a l’espai. Que les empreses que fabriquin els aparells siguin catalanes, amb el corresponent potencial de desenvolupament d’un nou sector industrial, és una excel·lent notícia. El centre de control estarà situat al Parc Astronòmic del Montsec, al Pallars Jussà. “Montsec, tenim un problema” serà el següent acudit.