El naixement del Grup Democràtic de Periodistes (1976)
Peces històriques
Article de Joan-Anton Benach Olivella (Vilafranca del Penedès, 1936-Barcelona, 2024) publicat a l’Avui (12-V-1976) a propòsit dels deu anys de la fundació del Grup Democràtic de Periodistes. Joan-Anton Benach, un dels pioners d’aquella iniciativa gestada i crescuda en clandestinitat, va morir el dissabte 10 de febrer. Benach va tenir un paper rellevant en el món del teatre com a crític i com a promotor i patró de la Fundació Teatre Lliure, però també en altres àmbits del periodisme i de l’activisme culturals.
El Grup Democràtic de Periodistes es va crear a la primavera del 1966, en part a causa de les activitats dels universitaris del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona; a les rodes de premsa que aquest sindicat convocava en una primera etapa del tot clandestina, coincidia sempre el mateix grup d'informadors, un grup reduït, però que constituïa l'evidència que en alguns sectors en lluita es començava a considerar el món de la informació, no com un bloc homogeni ni oficialitzat, sinó com un àmbit professional en transformació. Sortint d'una d'aquelles rodes de premsa celebrada a Vallvidrera, es va fer la primera reunió amb quatre persones d'on va sorgir la idea del grup, les línies generals de la seva estructura i els passos inicials per incorporar-hi el major nombre possible de professionals. Era a començaments d'abril i feia molts pocs dies de la promulgació de la llei de premsa. Heus ací una de les primeres motivacions del Grup: analitzar conjuntament les noves possibilitats d'obertura informativa d'aquesta llei i preveure els "accidents" que a la vegada podia ocasionar, sobretot pel que feia al que seria aviat tristament famós article segon. En un ordre més preferent, el Grup es proposava actuar a l’Associació de la Premsa de Barcelona per tal que l'entitat retrobés un caràcter eminentment de defensa i promoció dels interessos professionals. En un tercer àmbit, el Grup hauria de posar en comú criteris d'opinió i d'acció informativa a partir dels fets que s’originessin en el si dels moviments democràtics i reivindicatius de Catalunya. Recordo que el Grup, que ha estat sempre eminentment professional, va tenir en una etapa immediata prop d'una vintena de membres. En el nucli fundador s'hi van aplegar professionals que treballaven en diferents diaris: Joan-Anton Benach, Josep Maria Cadena, Lorenzo Contreras, Pere O. Costa, Josep Faulí, Antonio Figueruelo, Mateo Madridejos, Joan Pedret Muntañola i Josep Pernau. Josep Maria Huertas, malgrat que encara era estudiant, va tenir un paper important en aquell moment. Després el Grup va anar creixent a tongades i, d'acord amb les circumstàncies externes i amb la revisió dels seus propis plantejaments, fins a ésser constituït per més de vuitanta periodistes. Els restaurants del Col·legi d'Arquitectes, del Club de Tennis Barcino i el Monumental de Major de Gràcia, on es procurava que les reunions fossin sempre legals, varen ser escenaris del primer període del Grup Democràtic de Periodistes, recentment incorporat a l'Assemblea de Catalunya.
