De Nadal a Sant Esteve

L’any n'és ple, de projectes, intencions, plans, mesures, amenaces i promeses que el vent s'endú en un tancar i obrir d'ulls. I per a aquestes ocasions, el catàleg savi de frases fetes ha inventat el deliciós "durar de Nadal a Sant Esteve", forma metafòrica, expeditiva i irònica d’explicar que darrere d'aquell propòsit formulat gairebé com l’inici d’una nova era no hi havia, en realitat, ni força ni voluntat per sostenir-lo.

Però hi ha un "de Nadal a Sant Esteve" general. A mesura que et fas gran, sembla que és la vida mateixa la que va de Nadal a Sant Esteve. Encara que ja hagin passat un bon grapat d’anys, tanques els ulls i tornes a veure els avis i els pares de caps de taula i en pots sentir la veu brindant perquè tinguéssim un bon Nadal. Eren èpoques en què el contrast entre els dies de cada dia i els dies de festa era molt gran i, en concret, Nadal representava una il·lusió d’abundància... que durava de Nadal a Sant Esteve, i amb un mica de sort s'estirava fins a Reis.

I encara que als pares més joves els costarà de creure-ho, la infància dels fills també dura de Nadal a Sant Esteve. No us n'adonareu, que en comptes de ser tu el que els faràs enfilar-se a la cadira per dir el vers, seran ells els que et faran enfilar per les parets amb les seves brillants idees. Però tranquils, que amb un parell de copes a sobre estic disposat a afirmar que fins i tot la inacabable adolescència és passatgera.

Viure en el passat és tan dolent com voler viure en el futur. Del passat, l’escalfor, i del futur, la il·lusió. Per això, avui i demà, celebrem tant com puguem Nadal i Sant Esteve.