La senyora Grau no té cap ganes d’anar al dinar de Nadal a casa de la família d’ell. No és per la família, i ara, si justament s’estima molt les cunyades i els sogres. És per ell, pel marit. El marit té una amant (la senyora Grau no sap si se n’ha de dir així o potser “amiga” o “flirt”) i li fan mandra tots els compliments que haurà de fer. ¿Fer-li un petó, a ell, i desitjar-li bon Nadal i veure com s’envia missatgets d’amagat amb l’altra, que és una del pàdel (tot el gimnàs en va ple)? Farà una cosa. Dirà que la seva companya de l’oficina, la que seu al seu costat, ha donat positiu, i que ella, com a contacte estret, s’ha de quedar a casa fins que li facin la PCR. Es triarà un llibre, s’obrirà una ampolla de cava, i es rabejarà en la nostàlgia i la soledat.
El senyor Callarissa, marit de la senyora Grau, no té cap ganes d’anar al dinar de Sant Esteve a casa de la família política. No és per la família política, i ara. Si justament amb els cunyats fan sempre molta broma, i la seva sogra sempre li riu els acudits. És per ella, per la dona. Fa anys que dorm a l’habitació de convidats i sempre el tracta amb menyspreu i suficiència. ¿Fer-li un petó de bon Nadal, quan el que ell voldria és fer-l'hi a la Carme, que s’estarà amb el seu marit, també sense ganes? Farà una cosa. Dirà que un operari de l’empresa, un amb qui va compartir viatge en cotxe, ha donat positiu i s’ha de quedar a casa fins que li facin la PCR. Es triarà una sèrie, s’obrirà un Priorat i enviarà missatges marranots a la Carme.
Truca a la sogra: “Antonieta, aquest any no podré venir”, li diu. I li explica el cas. La dona s’exclama: “Ai, nen, quina gràcia. M’acaba de trucar la nena, i m’ha dit el mateix, no podrà venir per un positiu. Us passareu el Nadal, tots dosets, junts a casa... Que romàntic!”
