Quan pensem en revistes científiques, normalment ens ve al cap una imatge seriosa, plena d'estudis rigorosos i terminologia complexa. Però hi ha excepcions que trenquen aquesta norma, i una de les més destacades és l'edició nadalenca de The BMJ o British Medical Journal, una de les publicacions mèdiques més prestigioses del món.
Des de 1982, The BMJ publica cada Nadal una edició especial que s'ha convertit en tot un fenomen dins la comunitat científica. Un dels seus articles més hilarants i memorables, per mi, és un del 2006 dels autors catalans Antoni Trilla, Marta Aymerich (no pas jo, ja m’hauria agradat), Antonio M. Lacy i Maria J. Bertran, que resol un dels grans debats de la medicina: són més guapos els cirurgians, els metges o els actors que encarnen doctors? La resposta, segons l’estudi comparatiu, és clara: els cirurgians s'emporten la palma de la bellesa!
Les possibles raons que els autors addueixen és que els cirurgians passen molt de temps als quiròfans, que són espais més nets i frescos, amb una concentració d'oxigen superior a la de la consulta mèdica habitual. A més, les mascaretes que porten protegeixen les seves cares dels "microtraumatismes" facials. Una explicació que fa somriure, però que manté l'aparença de rigor científic.
Un altre exemple és un article d’enguany, precisament glossat per Jordi Basté, que analitza les malalties a què s'exposen les princeses Disney. Per una banda, la Blancaneu s'exposa a la depressió derivada del seu aïllament social; de l’altra, la Bella Dorment, com que dorm massa, té risc de patir malalties cardiovasculars o obesitat; i el problema de la Jasmina és el seu tigre, que és una font d'infeccions. Un altre article, del 2022, compara la vida dels metges reals amb els del videojoc Sims 4, arribant a la conclusió que tant els uns com els altres tenen problemes per mantenir l'equilibri entre la vida personal i professional. Un dels articles més comentats és del 2017, que es pregunta si la popular sèrie infantil Peppa Pig promou un ús inadequat dels recursos sanitaris d'atenció primària. Aquest tipus d'estudis, que poden semblar banals a primera vista, sovint amaguen reflexions més profundes sobre la societat i el sistema sanitari.
Aconseguir publicar en aquesta edició especial no és gens fàcil. Dels centenars d'articles que es reben cada any, només molt pocs aconsegueixen passar el filtre dels editors. I és que, tot i el to distès, els articles han de mantenir els estàndards de qualitat i passar per la mateixa revisió per parells que qualsevol altra publicació científica.
Perquè, al cap i a la fi, la ciència no està renyida amb l'humor. De fet, com demostra any rere any aquesta peculiar edició del BMJ, sol ser més aviat tot el contrari. Potser aquest és el secret de l'èxit de l'edició nadalenca de The BMJ: la capacitat de combinar el rigor científic amb un somriure, demostrant que es pot fer ciència seriosa sense perdre el sentit de l'humor. Una lliçó que, segurament, podríem aplicar a molts altres àmbits de la vida.
