12/12: Nadal a mitges

Com més aviat assumim tots plegats que aquest any moltes de les coses que associem a les festes de Nadal no seran possibles, menys frustració tindrem quan arribin i més podrem concentrar-nos a salvar-ne aquella part que es pugui. Una decisió individual de celebrar el Nadal com si res, com cada any, a més de ser una imprudència, és un impossible. Certament, el Nadal és sobretot una festa familiar, però en un context, un clima i uns costums que involucren tota la societat. I això aquest any serà diferent. Tampoc cal confiar gaire en segons quines solucions imaginatives. Fins i tot als qui pensem que el calendari és una convenció –encara més als qui el viuen des de la convicció religiosa–, l’experiència d’intentar celebrar el dia de Sant Jordi un dia que no ho era va demostrar que una festa està lligada a unes dates concretes, i no la podem moure a voluntat. A hores d’ara, em sembla millor acceptar que aquest serà, amb sort, un Nadal a mitges. Que aquest any no tindrem, per invents que fem, un Nadal sencer, que mantingui el costum i la tradició de trobar-se moltes persones per celebrar-lo. Ens podem amargar perquè només és a mitges o intentar viure amb la màxima plenitud possible el mig Nadal que tindrem. I esperar el de l’any vinent.