Una nació d’immigrants

Els missatges que sento d’Aliança Catalana em semblen de la pitjor espècie política i humana, la de la por i l’odi que significa l'assenyalament d’un culpable per a tots els nostres mals, i que aquest sigui la baula més feble de la cadena social. Que fàcil, que indecent i que perillós. A part del que té de negació d’un fenomen inevitable a nivell mundial com és la immigració, constitueix un oblit encara més greu, que és que Catalunya és una nació d’immigrants (aquí en tenen un descendent). Si els immigrants són aquí és perquè identifiquen, i no s’equivoquen, que aquí trobaran un futur per a ells i per als seus fills. No crec que hi hagi elogi millor per a un país i la confiança que és capaç de despertar. Una altra cosa és la falta de competències, l’excés d’incompetències pròpies, el xoc cultural o la falta de regles lingüístiques d’obligat compliment, però em nego a acceptar que l’única resposta que podem donar és el racisme i la xenofòbia.

Veig per les xarxes Jordi Graupera megàfon en mà contra els molins de vent, batallant-ho tot, des de les firmes per poder presentar la candidatura d’Alhora fins a cada euro per poder fer campanya, mirant de guanyar l’argument a la plaça pública per acabar guanyant el vot a les urnes. Molt ianqui, anar a fons amb allò que un creu i, si cal, fabricar amb les pròpies mans l’opció que considera que no existeix. La seva arriba després d’haver realitzat una auditoria tan descarnada de la realitat i de presentar-la tan lliure de tots els edulcorants del Procés, que més aviat sembla una proposta de sang, suor i llàgrimes bàsicament adreçada als desenganyats.

Encara no hem votat, i ja estem calculant les dificultats que hi haurà per formar govern. No en facin gaire cas i vagin a votar.