Najat El Hachmi, el pregó de la Mercè i la llei trans

Aquests dies s’ha presentat el cartell de les Festes de la Mercè (que em sembla preciós, per cert, però això no ve al cas), i s’ha sabut que, enguany, Najat El Hachmi serà la pregonera de la gran setmana de festes de Barcelona. Com acostuma a passar, la notícia ha generat polèmica, aquest cop per l’escepticisme de l’escriptora pel que fa a la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI (el que ara tothom coneix com a llei trans, vaja). El gran magnificador de polèmiques que és Twitter ha recuperat un article d’El Hachmi publicat l’octubre de l'any passat en aquesta casa, on l’escriptora es formulava una sèrie de preguntes sobre la llei trans, i ara diverses persones i institucions (com ara l’Observatori contra l’Homofòbia) demanen al nou alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que es faci enrere en la seva decisió i triï una altra pregonera.

Primer de tot vull expressar tota la meva admiració per El Hachmi, no només per haver construït una obra literària important, que s’ha estudiat i ensenyat en universitats d'arreu del món (incloent-hi la meva, Cambridge), sinó també per haver-se erigit en una veu valenta en defensa de causes necessàries com són el feminisme i la lluita contra la xenofòbia. I deixeu-me dir, també, que com a activista dels drets de les persones LGTBI, soc fermament partidari de la llei trans, que no és perfecta ni de bon tros, però que ajudarà a fer que moltes persones que pertanyen a col·lectius vulnerables, que tradicionalment han estat i són víctimes de violència física i verbal, gaudeixin d’empara legal.

Crec que Najat El Hachmi ha reunit mèrits de sobres per ser pregonera de les Festes de la Mercè. Crec, també, que darrere de les preguntes que es fa sobre la llei trans s’amaga un argumentari delicat, que no dista gaire de les estratègies retòriques que s’han fet servir per discriminar dones, persones amb sexualitats dissidents, racialitzades i migrades. Des de les xarxes socials, aquests debats arriben a una polarització violenta, que caldria evitar de totes totes. Twitter ha aconseguit generar un exèrcit de zeladors de la rectitud moral, amatents, disposats a cancel·lar sense pal·liatius tothom que hagi fet alguna acció que no sigui irreprensible. Tots ens equivoquem. Tots hem fet alguna cosa o hem tingut alguna opinió qüestionable. Estem plens de contradiccions i paradoxes, i no passa absolutament res. El tema de les cancel·lacions se'ns ha escapat de les mans.

Sobre la llei trans, per a mi el problema no és fer-se preguntes, com fa Nachat El Hachmi, sinó pensar què hi ha darrere d’aquestes preguntes. Qüestionar una llei amb la hipòtesi que algú se’n pot aprofitar per fer alguna cosa dolenta és una estratègia habitual d'aquells que estan en contra del progrés social i de la igualtat de les persones. En tenim exemples a cabassos, i els hem sentit, sovint, en els argumentaris de l’extrema dreta. Per exemple, amb la llei contra la violència de gènere, criticada perquè alguna dona la podria fer servir per denunciar el seu marit sense que aquest hagués exercit la violència sobre ella; o, per exemple, amb l’ordre que permet el reagrupament familiar de les persones migrades, criticada amb l’argument xenòfob que això obre les portes a l’entrada de terroristes i integristes.

De la mateixa manera que cal lluitar contra el terrorisme, contra l’integrisme i contra totes aquelles persones reals (no hipotètiques) que vulguin manipular una llei (qualsevol llei) per aconseguir algun benefici personal il·lícit, resulta molt problemàtic carregar contra una llei que vol promoure la igualtat amb l’argument (hipotètic, permetin-me que ho repeteixi) que algú la pot manipular per beneficiar-se’n. Perquè si fem cas d’aquest argumentari, podem dir adeu a totes les lleis que protegeixen les persones de col·lectius històricament discriminats, als quals tant El Hachmi com servidor de vostès pertanyem. L’hipotètic noi de dotze anys que es vol canviar de gènere al registre cada sis mesos no existeix, com tampoc existeix la hipotètica depredadora que s’aprofita de la llei contra la violència domèstica per enviar home rere home a la presó.

La llei trans arriba de la mà de la despatologització de les persones trans. Determinar que una persona, pel fet de ser trans, no sigui considerada malalta em sembla un avenç monumental. Històricament, la societat ha volgut encasellar individus minoritaris o no-normatius en alguna patologia, pel sol fet de no concordar amb la norma. Va passar amb gais i lesbianes (la llei de perillositat social no es va derogar fins ben entrada la democràcia), i tampoc podem oblidar que, tradicionalment, les dones havien estat patologitzades, alteritzades, acusades i condemnades amb relats de bruixeria o d’histèria. Els drets de les persones trans no afecten els drets d’altres col·lectius minoritzats. Al contrari, tot suma, i si creiem en la igualtat de drets i oportunitats de les persones, tots els avenços en aquest àmbit s’haurien de celebrar.

Dit això, estic segur que Najat El Hachmi serà una gran pregonera aquestes Festes de La Mercè. La Barcelona de Collboni té reptes urgents per assumir: ha d’aspirar a ser una ciutat sostenible i oberta, on tothom tingui dret a viure en plenitud, incloent-hi dones, persones racialitzades i persones trans. Aquesta hauria de ser la nostra lluita comuna.