Què se n’ha fet de les 'top models'?
Naomi, Linda, Cindy i Christy. Per a unes quantes generacions no cal afegir el cognom d’aquestes quatre grans protagonistes per saber de qui estem parlant. Campbell, Evangelista, Crawford i Turlington. Quatre de les més grans top models dels anys noranta, un rol que ara s’ha reconvertit en el de les influencers. Però d’aquí quaranta anys serà difícil que el gran públic recordi el nom de les estrelles de TikTok. Les supermodels han esdevingut icones internacionals eternes, per bé i per mal. Símbol de la societat dels noranta i, alhora, màximes representants de la pressió estètica sobre les dones. Diverses generacions vam créixer sota la tirania d’uns cànons de bellesa femenins que havien de ser el model utòpic al qual aspirar i assemblar-nos. Dones generadores de somnis i frustracions.
Quaranta anys després del debut professional d’aquestes quatre grans top models, la plataforma AppleTV+ estrena The supermodels, una minisèrie documental que repassa la seva trajectòria fins a l’actualitat i analitza el context social i cultural que les ha acompanyat en la seva evolució personal i professional.
La sèrie compta amb els testimonis de Campbell, Evangelista, Crawford i Turlington, que valoren la seva carrera i el món de la moda al llarg d’aquests anys. Experts i representants d’aquesta indústria contribueixen a l’anàlisi. Són quatre episodis: El look, on s’explica el context i el debut de les quatre models; La fama, amb l’auge professional i la consolidació del concepte top model; El poder, on s’analitza l’enorme dimensió mediàtica, les conseqüències del seu empoderament i el canvi de rumb de la indústria de la moda, i finalment El llegat, on s’explica com han evolucionat aquestes supermodels de les quals s’esperava una trajectòria fugaç vinculada a la seva joventut.
Els dos primers capítols pequen d’una certa superficialitat. No aprofundeixen en circumstàncies i detalls que desperten curiositat. La sèrie creix en els episodis tres i quatre, perquè intenten anar una mica més enllà. Apareix la mirada una mica més crítica i la part més fosca del món de la moda: abusos, masclisme i cosificació. Però The supermodels no va tan enllà com podria. Les protagonistes preserven l’honor del món que les va catapultar. A la segona meitat de la sèrie, Linda Evangelista esdevé una figura clau. Amb generositat, explica les seqüeles d’un tractament estètic fallit, la seva malaltia i la manipulació i abús del seu exmarit Gérald Marie, una de les figures més poderoses de la indústria de la moda. En el darrer episodi, les quatre models i amigues es retroben per una sessió fotogràfica. I Evangelista contrasta per la seva fragilitat en relació amb la resta de companyes –perfectes, empoderades i riques–. Crida l’atenció la imperiosa necessitat d’Evangelista de tancar el puny davant del pit, agafant-se amb força la roba que la cobreix. Delata el seu malestar i inseguretat malgrat l’enorme esforç de la model per sobreposar-se a la seva situació personal. The supermodels és una sèrie més llaminera pel que representa de nostàlgia i retrat d’una època que per la seva capacitat incisiva com a documental. No pot desvincular-se d’un cert esteticisme, i es desprèn una gran fascinació per les models que està retratant. És hàbil en la gestió de les imatges d’arxiu, l’arc narratiu i la posada en escena de les protagonistes. Campbell, Evangelista, Crawford i Turlington continuen transmetent magnetisme, però la pantalla també esdevé un espai d’anàlisi on escrutar missatges, sovint ambivalents, no només vinculats a la moda sinó als valors actuals.