Mutilar-se una part del cervell

Hom ha assenyalat manta vegada la meravella que són els sentits i els òrgans que ens permeten copsar-los, des dels ulls fins a les orelles, des de les papil·les gustatives fins als receptors tàctils. Però els diferents receptors sensorials capten allò que hi ha al nostre entorn, i ho transmeten al cervell. Quan els ulls veuen una imatge, funcionen com a càmeres fotogràfiques, i el cervell, que actua com un ordinador, interpreta allò que, en forma de senyals elèctrics, li arriba des dels ulls, tot relacionant-ho amb la informació prèvia que ja té: això és un bosc, una platja, un quadre de Picasso, la veïna del 5è, etc.

Però no s’ha fet tant d’èmfasi en la meravella que suposa la transformació de les narracions des de les pàgines dels llibres fins al nostre cervell, mitjançant els ulls que veuen les lletres i frases (o les orelles pels audiollibres o els dits que revelen l’alfabet Braille als orbs). Quan llegim, allò que veuen els nostres ulls són lletres, paraules, frases; el cervell transforma en imatges allò que està escrit en els llibres, a partir de la memòria i de l’entorn cultural, que ens permeten descodificar i entendre allò que algú ha escrit. La interpretació de les imatges és substituïda aquí per la creació a partir dels textos escrits. També ens calen referents, i podem ampliar la descripció amb afegitons propis.

Llegir ens transforma obligadament en imaginadors actius: interpretem allò que l’autor glossà, sigui ben descrit en els seus textos o no. Quan en lloc dels textos escrits en llibres percebem, a través dels diferents tipus de pantalles, allò que algú altre (director de cinema, realitzador videogràfic, dibuixant, etc.) ha imaginat per a nosaltres, som subjectes passius, que hem de conformar-nos amb allò que els creadors han interpretat i han “traduït” en imatges. Hi ha qui afirma que això empobreix la nostra capacitat creadora i, alhora, la cultura.

És tan important, tan variada i tan enriquidora la lectura que mai he entès que pugui haver-hi (en ple segle XXI) societats avançades com la nostra que deixin desemparats alguns ciutadans i els condemnin a l’analfabetisme. Sí, hi ha encara molta gent que no sap llegir, analfabets. O que, tot i saber-ne, no entén allò que llegeix, tant si són les notícies als diaris com textos ben senzills. La capacitat de comprensió lectora dels nostres estudiants va de baixa; segons l'informe de l’Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora de 2023, seria la més baixa d’Espanya i una de les baixes d’Europa, i això haurà de tenir un efecte important, i negatiu, en els homes i dones en què es convertiran aquests estudiants.

Quines poden ser les raons d’aquesta manca de comprensió lectora? Hi ha diferents hipòtesis, i alguna (o totes alhora) pot ser la bona. Hi ha experts que diuen que les lectures obligatòries a ESO i batxillerat són poc adequades, tant pel que fa a la literatura espanyola com a la catalana. Així mateix, que llegir llibres és cosa de vells, que els nostres joves només s’interessen per imatges i per missatges molt breus, com els que reben i envien des dels seus mòbils, ordinadors, tauletes i altres andròmines digitals.

Seria, així, un reflex d’allò que passa en la nostra societat, i que la inèpcia dels responsables de l’educació dels nostres infants i joves no ha sabut resoldre, com apunten altres experts. Potser caldrà fer com el govern suec: eliminar dels centres docents els aparells electrònics i tornar als llibres. Suècia, un dels primers països a adoptar a començaments del segle els nous sistemes informàtics a les aules, com recomanava el Consell d’Europa, s’adona ara que l’ensenyament que els usa no funciona, i produeix infants i joves que no saben llegir, o comprendre, o relacionar coses, o explicar-se.

Enquestes diverses ens diuen que hi ha, a tot el món, un nombre no pas petit de llars en què no hi ha cap llibre, o persones que no han llegit cap llibre el darrer any, o que diuen que sí que ho han fet, però no en recorden el títol ni l’argument. O que tenen un sol llibre que, segons ells, és tot el que necessiten. Sigui aquest la Bíblia, l’Alcorà o el Talmud, “tem aquell que només llegeix un sol llibre”, com ja advertia Tomàs d’Aquino; el fanatisme, de tota mena, n’és el resultat.

Ens esborronen aquells comportaments que impliquen amputar, estrafer, modificar de manera irreversible una part del cos, que abans vèiem en persones d’ètnies allunyades i suposadament no civilitzades però que avui dia ens les podem trobar pel carrer, des dels innocus (?) tatuatges fins a alteracions suposadament estètiques. Aquestes alteracions, petites o grans, afecten el cos. Prescindir de la lectura és com mutilar-se una part del cervell i, per tant, de la ment.