Músics contra la pederàstia
En la seva carta a Pedro Sánchez demanant mesures per protegir els infants dels pederastes, el pianista James Rhodes deia: “Sé que en la política i en la llei les coses van a poc a poc. Però també sé que si [vostè] entrés en una habitació i sorprengués algú violant un nen, no es mouria amb lentitud. El sorprendria veure com és capaç d’actuar amb moltíssima rapidesa. I de deixar anar un cop de puny l’hòstia de fort. Estic aquí per dir-li, per prometre-li, per assegurar-li que, encara que en aquest moment no vegi amb els seus propis ulls com violen un nen, està passant ara mateix. Quan vostè llegeixi això, estarà passant. Sempre està passant. I necessito que actuï ràpid”.
Rhodes, que, com explicava al seu llibre Instrumental, quan era petit va ser violat reiteradament pel seu professor d’educació física, es queixava en aquesta carta del tracte que dispensa als menors el sistema judicial del país que l’acull des que va decidir instal·lar-se a Madrid. Conscient que la desprotecció condemna les víctimes a continuar rebent abusos durant anys i de les terribles seqüeles físiques i psicològiques a què s’hauran d’enfrontar durant la resta de les seves vides, el músic i escriptor britànic ha decidit posar-se, al costat de Save the Children, al capdavant d’una lluita que hauria de ser prioritària. Entre altres coses, perquè els infants no tenen la capacitat d’organitzar-se o protestar, ni tan sols de votar. Algunes de les dades de Save the Chidren esgarrifen: malgrat que el 70% dels nens víctimes de la pederàstia avisen un adult, només es denuncien a la policia un 15% dels casos i la majoria no arriben a judici. El procés judicial dura una mitjana de tres anys i l’abús en sol durar quatre. En el 86% dels casos el menor ha de declarar a porta oberta, davant del presumpte agressor.
Arran d’aquesta carta publicada a El País, Rhodes es va poder reunir amb Sánchez a l’agost i, segons ha anunciat el ministre Grande-Marlaska aquesta setmana, a principis del 2019 es presentarà al Congrés una nova llei per a l’erradicació de la violència contra els infants. Tant de bo sigui el principi de la fi de tant de patiment, agreujat i allargat en el temps per culpa del mantell de silenci que destrossa vides i encobreix aquests crims.
Per això, que Els Pets hagin inclòs al seu nou disc una cançó sobre els abusos sexuals als infants acaba sent notícia. Corvus, escrita per Joan Reig, és esfereïdora, però encara ho és més pensar quants nens i nenes han patit aquests abusos en silenci i quants els segueixen patint. Potser alguna cosa ha començat a canviar, quan músics de diversos àmbits comencen a parlar-ne públicament. “Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu”, diu la cançó, ambientada en un passat indeterminat on “un gran tro els núvols va esquinçar” i “l’esguard d’un infant es va trencar”. Fa anys, els banyolins Kitsch ja van fer una cançó sobre el tema, Oració, amb un enfocament molt punk: des del punt de vista del violador. Tant de bo que l’angúnia, la tristor i el fàstic que provoquen aquestes cançons puguin ajudar a aconseguir que la protecció de la infància esdevingui per fi una autèntica prioritat.